Reflexions des de l'oix

Reflexions des de l'oix http://viscalapericana.nireblog.com Una, dues, tres... mira't a l'espill i sabràs qui ets! Wed, 01 Jul 2009 22:58:16 +0100 Reflexions des de l'oix http://files.nireblog.com/blogs/viscalapericana/gravatar.gif http://viscalapericana.nireblog.com http://nireblog.com Infinitud http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/06/21/infinitud http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/06/21/infinitud El dia més llarg de l’any esgota els darrers minuts de la seua presència. Fins i tot, el dia amb més llum de l’any s’ha d’acomiadar amb una última reverència.

És, en eixos instants precisos, quan tot em sembla més possible que mai... i res, no és, sinó, més que un pensament raquític d’una inconsciència rotunda.

I sent més que mai que la infinitud comença on s’acaba la línia definida de la pell.

Salut!

]]> Sun, 21 Jun 2009 21:20:50 +0100 Decepcions http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/06/15/decepcions http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/06/15/decepcions Podem esforçar-nos pensant que res no ens decebrà ja mai. I aprenem a esperar amb serenitat les coses i les persones, perquè realment creiem que no tornarem a caure en el parany…

…i quina equivocació més gran.

Salut!

]]> Mon, 15 Jun 2009 21:56:38 +0100 Bufar els núvols http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/06/08/bufar-els-nuvols http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/06/08/bufar-els-nuvols és la imatge perfecta d’un comportament imperfecte: mitja vida bufant els núvols amb l’esperança absurda de poder-los acovardir…

…l’altra mitja vida dubtant si pujar a una muntanya per a estar-hi encara més a prop del cel.

és també la imatge ideal d’una actitud idealista: tota la vida bufant els núvols per a descobrir al final que només es mouen si ells volen.

Salut!

Comments

]]> Mon, 08 Jun 2009 22:09:05 +0100 Desencontres http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/05/25/desencontres http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/05/25/desencontres Quan naixem, d’alguna manera, el rellotge de la nostra vida s’avança mitja hora [de vegades la mitja hora és de retard]. I, siga d’una o de l’altra forma, sense saber-ho, comencem a tindre una existència que no és la pròpia.

És només un instant, que es descompta o es recompta, però que ens descol·loca ja per a sempre. I les experiències, els dies i les persones que coneixem i amb les que compartim aquesta ficció, realment, li pertanyen a un altre.

[les de veritat no arribem ni a poder-les imaginar]

Hui, solament sé que porte una vida de desencontres amb mi mateixa i amb tu.

Salut!

]]> Mon, 25 May 2009 22:34:16 +0100 Una veu http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/05/17/una-veu http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/05/17/una-veu Tremola en l’espai una brisa vibrada i melòdica. I és que he sentit una veu que crida i saluda el matí amb una cadència inesperada.

Desperte amb presses la resta dels sentits i mire i grave els detalls del moviment pausat i enèrgic dels seus llavis i sent la seua veu fresca i de caramel jugant a ballar amb els àtoms del vent.

I em bec tots els ritmes d’aquell so i no puc evitar preguntar-me si hi serà en els anys per vindre la música de la meua vida.

Salut!

]]> Sun, 17 May 2009 10:20:54 +0100 Carrers http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/05/10/carrers http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/05/10/carrers El paviment no ha canviat gens ni poc. Continua, essencialment, sent el mateix... serà que les sabates li donen una altra textura.

Les portalades i els balcons tampoc no tenen res de molt nou. Potser dels cossiolets brolla més vegetació... això és normal en maig.

El solar entre els números 13 i 17 continua oferint el mateix aspecte caòtic i deixat. Igual hi ha més runa que abans... només un poc.

Hui, no obstant, sé que quan arribe al final, el carrer m’haurà capgirat la vida...

Salut!

]]> Sun, 10 May 2009 21:50:27 +0100 Exclamació http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/05/06/exclamacio http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/05/06/exclamacio Una veu tota excitada avisa ben fort d’un fet que sembla extraordinari. Els qui l’han escoltada corren igualment emocionats al so de l’exclamació: veniu!!, crida la veu.

I la tropa de nans es planta allà, enmig de la plaça. Un gos, lleig com un dimoni, intenta beure de puntelletes d’una font que [com totes] degoteja suaument.

No li fan res. Només el miren meravellats mentre l’animal fa els mil equilibris per a no caure... com descobrint un món que només ells poden contemplar.

Beneïda innocència.

Salut!

]]> Wed, 06 May 2009 16:00:48 +0100 Roba vella http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/04/26/roba-vella http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/04/26/roba-vella Un bon dia decidim mirar dins la caixa de les nostres vides i sembla que només hi haja roba vella i esqueixada. Potser siga perquè l’hem anat deixant allà, a poc a poc, una mica oblidada i una mica sense pensar.

Però les classes de tela tenen sempre una caràcter d’anticipació... i la claror, que de seguida l’envolta quan alcem la tapa, ens diu si les puntades es desfaran o encara suggeriran els seus colors i formes.

Després de mirar, potser, tornem a deixar dins alguns retalls sense importància i la tancarem de nou. I com un veixell segellat al pas del temps, romandrà tranquil fins que, enjogassat, l'obrim de nou.

Salut!

]]> Sun, 26 Apr 2009 18:06:28 +0100 Festa http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/04/20/festa http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/04/20/festa El carrer gran matina perquè no s’ha gitat... el món l’ocupa com si es tractara de la primera vegada d’un event mai viscut... però ningú no s’amoïna, tot i l’escàs espai que hi ha.

Tabola, rialla i festa; només aquestos dies de l’any.

Salut i bones festes!

Comments

]]> Mon, 20 Apr 2009 20:48:17 +0100 Perdó http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/04/13/perdo http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/04/13/perdo i quin món és aquest on, fins i tot quan no volem, no podem deixar de causar dolor?

perdona’m… necessite que ho faces.

]]> Mon, 13 Apr 2009 21:22:29 +0100 Andrones http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/04/04/andrones http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/04/04/andrones hui s’han obert les andrones de l’infern i de cada forat ha eixit un dimoni... i les ànimes, convocades a les vores dels camins, s’han arrufat per a donar-li la benvinguda a la foscor.

Salut!

pd. no sé si ho sabeu, però una nova llei permetrà els banquers controlar els comptes corrents dels polítics. I, passet a passet, a desmantellar la democràcia s'ha dit! Perquè açò és com si posaren a un gat a vigilar una gàbia de pollets. Que jo sàpia als banquers no els elegim i només faltava que ara puguen decidir a quin política carregar-se i a quin no -perquè l'honradesa dels banquers és cap i inexistent, perquè només els caldrà inventar un escandol financer per a desfer-se'n de qui vulguen, perquè al primer polític que se li acudira controlar els bancs de veritat acabaria a la vora d'un riu amb un melic roig enmig del front. Quin país de merda i quin govern de MERDA! -és que no m'ho podia callar més.

Comments

]]> Sat, 04 Apr 2009 20:30:22 +0100 La travessa http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/03/30/la-travessa http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/03/30/la-travessa Fent camí anem deixant abandonades les anècdotes de la nostra vida. I, sovint, elles a soles, de puntelletes, tornen per a recordar-nos que en un altre món érem unes altres persones.

Els detalls d’aquells fets, alguns de bons i [no cal dir-ho] alguns de no tan bons, fan acte de presència sempre improvisadament. Troben una travessa per a fugir dels laberints de la memòria i fer-nos la visita… o la guitza.

Aquesta setmana m’he adonat que, sovint, no estem preparats per al reecontre amb el passat.

Sovint, caminar vol dir desfer-nos del darrer instant quan créiem tindre enteniment.

Salut!

Comments

]]> Mon, 30 Mar 2009 21:17:58 +0100 A una amiga http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/03/19/a-una-amiga http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/03/19/a-una-amiga Has arreplegat les llàgrimes més amargues i les has convertides en la pols que s’enduu el vent...
...t’has despullat de tota la tristesa i l’has abandonada a la vora de la sendera més fosca i apartada...
...has fet un fardell amb les penes i ben tancades dins d’un sac les has portades al fons de la mar.

...i t’has vestit amb el somriure il•luminat que només podia donar-te la claror d’aquesta primavera encetada...
...has obert el calaix de les alegries, i una a una han anat enrandant-te totes les faccions del rostre...
...i has recollit els contes, les històries i els fets, que com sense voler els han tornat la vida als teus ulls.

Salut!!

]]> Thu, 19 Mar 2009 12:08:03 +0100 Nivell zero http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/03/16/nivell-zero http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/03/16/nivell-zero D’entrada, les coses bàsiques són difícils de determinar. D’eixida, acabem per necessitar un llistat de xicotetes veritats que ens facen sentir segurs… un nivell zero de savieses i receptes.

L’aire que respirem és necessari. El contacte amb les persones és necessari. La bellesa, amb independència de la forma que adopte, és necessària.

Podria ser que la resta fóra tot artifici. I, podria ser, que tot anara lligat a les nostres decisions, formades i informals, de les coses. I, seria, al cap i a la fi, que tota seguretat no és més que un muntatge espectacular i digne d’excel·lència.

Bàsicament n’estic segur… a dies. D’altres… no tant… tampoc.

Salut!!

]]> Mon, 16 Mar 2009 16:51:19 +0100 Primavera http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/03/09/primavera http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/03/09/primavera Hem tingut una primícia: la tebior del sol s’ha deixat sentir després de molts mesos... i nosaltres, com si fóra eixa notícia llargament esperada, ens hem afanyat a rebre’l amb les galtes i els braços al descobert…

La primavera, albeltida, o més bé, astorada pels núvols, la foscor i el fred… ha mostrat finalment el seu rostre, molt tímidament… i és que només s’havia estat deixant repentinar els llargs cabells de verd i llum…

Perquè la primavera i la seua llum només poden fer-me sentir bé...

Salut!

]]> Mon, 09 Mar 2009 21:57:01 +0100 Món divers http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/03/03/mon-divers http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/03/03/mon-divers Ja l’aire té un aroma diferent i de sobte descobreixes que el sol crema fins i tot quan s’amaga… i això només és l’inici, perquè després els sentits es desperten i multipliquen per mil la seua capacitat de conduir informació fins el cervell [potser el trenc amb la rutina els trau de la son] …

…el pobre se satura… i tot et fa sentir que entens les coses de manera aleatòria: la gent, la parla, l’espai, el temps… res és habitual i la situació i la sensació són molt agradables.

I els dies fugen apressats i tímids, reptats i fàcils, incomplets… però eterns.

Salut!

]]> Tue, 03 Mar 2009 23:06:45 +0100 De viatge http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/02/16/de-viatge http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/02/16/de-viatge Algú va dir en certa ocasió, que dels sons que trobem al món, la sirena d’un vaixell eixint de port i el xiulet del tren marxant d’una estació sobreeixien de la resta.

Potser siga la ilògica màgica de la partida cap a allò que no coneixem, o potser siga només trencar amb la rutina. El fet és que hi estic d’acord amb la descripció dels sons.

Al final de la setmana partiré cap a unes terres completament desconegudes i em sembla estar sentint ja foc del vapor escalfant tota la maquinària…

Salut!

]]> Mon, 16 Feb 2009 23:15:36 +0100 Passar http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/02/08/passar http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/02/08/passar Passem pel món presoners de sensacions incertes… només amb molta sort, o un bri fugisser d’intel·ligència, alguns dies podem provar a no demanar-li massa explicacions al nostre enteniment…

…i, de vegades, només voldria no ser-ne [tan] conscient del pas del temps.

Salut!

]]> Sun, 08 Feb 2009 20:13:55 +0100 Boira http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/02/01/boira http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/02/01/boira Hui, poc després del capvespre, una boira espessíssima ha cobert la ciutat… mentre em capficava tractant de trobar un record que m’ajudara a entendre-ho, m’he sentit envoltar a poc a poc pel fantàstic núvol de gotetes en suspensió.

La llum tèbia dels fanals s’esforçava per arribar al terra, però tampoc no ajudava la foscor tancada de l’hivern… i tot alhora m’ha submergit en un paisatge glacial, terriblement bell, profundament inquietant, que m’ha trasbalsat l’ànima.

He deixat de caminar. Un silenci perfectament calculat ha tapat totes les coses i les persones… i durant uns instants he sentit que el món s’aturava, que la vida es glaçava per mostrar-me el lloc exacte de la seua plenitud.

Hui, poc després del capvespre, m’han permés trencar amb la realitat.

Salut!

]]> Sun, 01 Feb 2009 23:01:24 +0100 Marianna http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/01/25/marianna http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/01/25/marianna Aquella llum enfosquida i grisa no contava, però, res extraordinari… i tu havies marxat enfeinada, com t’havia conegut: amb la mirada misteriosa, intel·ligent, i un tel d'encís de xiqueta. Amb tota seguretat eixies caminant lleugera, radiant, plena… un dia més d’hivern… un capvespre qualsevol d’aquesta aparent eternitat.

Llavors, qui et va enganyar? Qui ens havia d’enganyar a tots?

…perquè hui, no cal dir-ho ja, t’han endut inadvertida, sense avisar, encara tota embolicada de vida… i no t’han deixat tornar. I jo, que només breument t’havia vist, incrèdul, he sentit la teua darrera partida com un troç de gel esgolant-se per l’esquena.

Som sols amb el dol i el record, perquè hui, sense avisar, t’han endut a dormir un somni llarg i profund... i ens han furtat les ganes de riure.

*******************************************
Nada queda en ese trozo de papel, todo es alquimia…
…veo que es la prueba más veraz de que todo es mentira.
[L. E. Aute].
… y en sus barrigas llevan lo que puedan arrebatarle al amor.
[S. Rodríguez].

]]> Sun, 25 Jan 2009 23:51:09 +0100