Reflexions des de l'oix

Reflexions des de l'oix http://viscalapericana.nireblog.com Una, dues, tres... mira't a l'espill i sabràs qui ets! Fri, 20 Nov 2009 23:01:27 +0100 Reflexions des de l'oix http://files.nireblog.com/blogs/viscalapericana/gravatar.gif http://viscalapericana.nireblog.com http://nireblog.com Esperances http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/11/15/esperances http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/11/15/esperances Creixen del tot amagades, dissimulades entre el soroll dels mil quefers diaris. I, no obstant, sembla que les haguérem brodades a la llum d’un gresol: hi tenim en compte fins el més minúscul dels detalls.

I tot, potser siga perquè hem aprés a no renunciar a res.

Amb el temps, el trànsit de les coses i els fets va boixant-les amb una minuciositat preciosista. I tot evidencia, només, que alguns comportaments són estèrils i erms.

Salut!

Comments

]]> Sun, 15 Nov 2009 23:22:07 +0100 Lluna http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/11/01/lluna http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/11/01/lluna Totes les persones ens hem adonat alguna vegada de tu –tot i la nostra insignificància no podem ser-te indiferents.

I l’ocasió sol coincidir amb l’època quan creiem, desenteses, que l’olor de les coses encara no ens enganya.

Sempre havia evitat escriure’t res...

...perquè no t’ho mereixes; perquè pense que hauries d’observar-nos avergonyida, per mentir-nos a tantes i tantes generacions d’incautes.

[potser és perquè la nit de la humanitat va començar quan la primera persona va orbrir els ulls, i et va mirar, i es va meravellar].

I tu, cada jorn tot just a trenc de fosca, tornes a mostrar-te provocadora... sense dir... sense explicar.

Salut!

Comments

]]> Sun, 01 Nov 2009 20:12:25 +0100 La conversa http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/10/19/la-conversa http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/10/19/la-conversa Iniciar aquella conversa amb tu va ser com encetar un llarg passeig amb un final incert –de fet, tots els camins porten a llocs diferents, en tots els casos, sempre i constantment.

I per això, sense voler-ho realment, quasi sempre triem el silenci [que, en realitat, és l’estat bàsic de la paraula] quan no coneixem qui ens escolta... deixant anar a l’oblit milers de possibles encontres...

...però ni la por ni els dubtes ni la desconfiança podien haver-me llevat de dir-te aquell bon dia.

Salut!

Comments

]]> Mon, 19 Oct 2009 23:09:33 +0100 Literals http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/10/06/literals http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/10/06/literals Al món dels sentits literals no caben els desitjos ni les mitges paraules. I en realitat és molt senzill: els mots, com la llum, rescaten els conceptes i les idees de la foscor.

Val a dir, però, que la nitidesa no és sempre completa: desmorrellats pel temps i repantigats, els significats s’adormen dissimuladament per a, de sobte, despertar i jugar a l’amagatall.

I quan dic que m’agradaria trobar-te un dia al girar del cantó, només per a anar al cine, només per a fer una passejada per la vora del riu, només per poder dir que t’he vist... és que només vull dir el que dic.

Potser, de vegades, solament som fil per randa.

Salut!

]]> Tue, 06 Oct 2009 22:23:17 +0100 La tronada http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/09/20/la-tronada http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/09/20/la-tronada Som el punt i seguit d’un trajecte ensordit pel miler de veus que el voreten. La història no comença amb nosaltres i, la nostra, només és la setena vida... la del final ben conegut [algú l’ha inventat per nosaltres].

I les persones només acceptem el nostre destí en el darrer instant, quan aprenem forçadament fins i tot allò que ens havíem promés no aprendre. Passa a passa...

...com l’aigua quan descobreix el seu destí, iniciem un trajecte amb la parsimònia d’una bèstia envellida de tant caminar i continuem... i prenim força... i tot per despenjar-nos fins tocar el terra on, sense remei, continuem regolant; esgolant els cossos nus per totes les valls.

El cel, ja net, ens observa amb la certesa d’un pròxim retrobament. El cel és l’únic que ho sap bé... sembla que ja no em quedava res per fer i vaig decidir d’enamorar-me.

Salut!

]]> Sun, 20 Sep 2009 18:49:39 +0100 Ignorància http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/08/31/ignorancia http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/08/31/ignorancia Sovint, crec que un no sé què ni com tracta de fer-nos apreciar la ignorància; per a sentir-nos contents amb la [l’auto]complaença; per a no tindre vergonya de totes les coses a les que renunciem conéixer… i, de vegades, em sembla que el tal com i què executa el seu pla amb una precisió mil·limètrica… i crec que només som una societat d’idiotes satisfets de ser-ho.

Salut!

]]> Mon, 31 Aug 2009 20:48:14 +0100 Final http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/07/09/final http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/07/09/final La vida s’ha acabat per a mi. Els dies no amaneixen i, ara, les nits ja no es tancaran.

Li dic adéu a un moment, a un cicle, a una etapa, a una història… i és que hi ha tantes paraules per a un únic sentit!

I, potser, siga només un instant de durada incerta que torne, finalment, per no significar res; perquè quan hem aconseguit saber-ho tot, ja no ens serveix de pràcticament res.

En un flaix hauré decidit si t’oblide ja per a sempre… i sempre i mai són les constants que comencen i acaben amb la pròpia persona. El sempre i mai d’un abast ridículament significat.

No vull saber res més de tu.

[aquest “blog” tanca per vacances fins a després de l’estiu… enguany arribe cansat abans, però espere tornar també abans. Què passeu un bon estiu, tingueu o no vacances! Salut!! –germán].

]]> Thu, 09 Jul 2009 22:28:37 +0100 Infinitud http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/06/21/infinitud http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/06/21/infinitud El dia més llarg de l’any esgota els darrers minuts de la seua presència. Fins i tot, el dia amb més llum de l’any s’ha d’acomiadar amb una última reverència.

És, en eixos instants precisos, quan tot em sembla més possible que mai... i res, no és, sinó, més que un pensament raquític d’una inconsciència rotunda.

I sent més que mai que la infinitud comença on s’acaba la línia definida de la pell.

Salut!

]]> Sun, 21 Jun 2009 21:20:50 +0100 Decepcions http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/06/15/decepcions http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/06/15/decepcions Podem esforçar-nos pensant que res no ens decebrà ja mai. I aprenem a esperar amb serenitat les coses i les persones, perquè realment creiem que no tornarem a caure en el parany…

…i quina equivocació més gran.

Salut!

]]> Mon, 15 Jun 2009 21:56:38 +0100 Bufar els núvols http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/06/08/bufar-els-nuvols http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/06/08/bufar-els-nuvols és la imatge perfecta d’un comportament imperfecte: mitja vida bufant els núvols amb l’esperança absurda de poder-los acovardir…

…l’altra mitja vida dubtant si pujar a una muntanya per a estar-hi encara més a prop del cel.

és també la imatge ideal d’una actitud idealista: tota la vida bufant els núvols per a descobrir al final que només es mouen si ells volen.

Salut!

Comments

]]> Mon, 08 Jun 2009 22:09:05 +0100 Desencontres http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/05/25/desencontres http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/05/25/desencontres Quan naixem, d’alguna manera, el rellotge de la nostra vida s’avança mitja hora [de vegades la mitja hora és de retard]. I, siga d’una o de l’altra forma, sense saber-ho, comencem a tindre una existència que no és la pròpia.

És només un instant, que es descompta o es recompta, però que ens descol·loca ja per a sempre. I les experiències, els dies i les persones que coneixem i amb les que compartim aquesta ficció, realment, li pertanyen a un altre.

[les de veritat no arribem ni a poder-les imaginar]

Hui, solament sé que porte una vida de desencontres amb mi mateixa i amb tu.

Salut!

]]> Mon, 25 May 2009 22:34:16 +0100 Una veu http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/05/17/una-veu http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/05/17/una-veu Tremola en l’espai una brisa vibrada i melòdica. I és que he sentit una veu que crida i saluda el matí amb una cadència inesperada.

Desperte amb presses la resta dels sentits i mire i grave els detalls del moviment pausat i enèrgic dels seus llavis i sent la seua veu fresca i de caramel jugant a ballar amb els àtoms del vent.

I em bec tots els ritmes d’aquell so i no puc evitar preguntar-me si hi serà en els anys per vindre la música de la meua vida.

Salut!

Comments

]]> Sun, 17 May 2009 10:20:54 +0100 Carrers http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/05/10/carrers http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/05/10/carrers El paviment no ha canviat gens ni poc. Continua, essencialment, sent el mateix... serà que les sabates li donen una altra textura.

Les portalades i els balcons tampoc no tenen res de molt nou. Potser dels cossiolets brolla més vegetació... això és normal en maig.

El solar entre els números 13 i 17 continua oferint el mateix aspecte caòtic i deixat. Igual hi ha més runa que abans... només un poc.

Hui, no obstant, sé que quan arribe al final, el carrer m’haurà capgirat la vida...

Salut!

Comments

]]> Sun, 10 May 2009 21:50:27 +0100 Exclamació http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/05/06/exclamacio http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/05/06/exclamacio Una veu tota excitada avisa ben fort d’un fet que sembla extraordinari. Els qui l’han escoltada corren igualment emocionats al so de l’exclamació: veniu!!, crida la veu.

I la tropa de nans es planta allà, enmig de la plaça. Un gos, lleig com un dimoni, intenta beure de puntelletes d’una font que [com totes] degoteja suaument.

No li fan res. Només el miren meravellats mentre l’animal fa els mil equilibris per a no caure... com descobrint un món que només ells poden contemplar.

Beneïda innocència.

Salut!

Comments

]]> Wed, 06 May 2009 16:00:48 +0100 Roba vella http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/04/26/roba-vella http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/04/26/roba-vella Un bon dia decidim mirar dins la caixa de les nostres vides i sembla que només hi haja roba vella i esqueixada. Potser siga perquè l’hem anat deixant allà, a poc a poc, una mica oblidada i una mica sense pensar.

Però les classes de tela tenen sempre una caràcter d’anticipació... i la claror, que de seguida l’envolta quan alcem la tapa, ens diu si les puntades es desfaran o encara suggeriran els seus colors i formes.

Després de mirar, potser, tornem a deixar dins alguns retalls sense importància i la tancarem de nou. I com un veixell segellat al pas del temps, romandrà tranquil fins que, enjogassat, l'obrim de nou.

Salut!

]]> Sun, 26 Apr 2009 18:06:28 +0100 Festa http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/04/20/festa http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/04/20/festa El carrer gran matina perquè no s’ha gitat... el món l’ocupa com si es tractara de la primera vegada d’un event mai viscut... però ningú no s’amoïna, tot i l’escàs espai que hi ha.

Tabola, rialla i festa; només aquestos dies de l’any.

Salut i bones festes!

]]> Mon, 20 Apr 2009 20:48:17 +0100 Perdó http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/04/13/perdo http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/04/13/perdo i quin món és aquest on, fins i tot quan no volem, no podem deixar de causar dolor?

perdona’m… necessite que ho faces.

]]> Mon, 13 Apr 2009 21:22:29 +0100 Andrones http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/04/04/andrones http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/04/04/andrones hui s’han obert les andrones de l’infern i de cada forat ha eixit un dimoni... i les ànimes, convocades a les vores dels camins, s’han arrufat per a donar-li la benvinguda a la foscor.

Salut!

pd. no sé si ho sabeu, però una nova llei permetrà els banquers controlar els comptes corrents dels polítics. I, passet a passet, a desmantellar la democràcia s'ha dit! Perquè açò és com si posaren a un gat a vigilar una gàbia de pollets. Que jo sàpia als banquers no els elegim i només faltava que ara puguen decidir a quin política carregar-se i a quin no -perquè l'honradesa dels banquers és cap i inexistent, perquè només els caldrà inventar un escandol financer per a desfer-se'n de qui vulguen, perquè al primer polític que se li acudira controlar els bancs de veritat acabaria a la vora d'un riu amb un melic roig enmig del front. Quin país de merda i quin govern de MERDA! -és que no m'ho podia callar més.

]]> Sat, 04 Apr 2009 20:30:22 +0100 La travessa http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/03/30/la-travessa http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/03/30/la-travessa Fent camí anem deixant abandonades les anècdotes de la nostra vida. I, sovint, elles a soles, de puntelletes, tornen per a recordar-nos que en un altre món érem unes altres persones.

Els detalls d’aquells fets, alguns de bons i [no cal dir-ho] alguns de no tan bons, fan acte de presència sempre improvisadament. Troben una travessa per a fugir dels laberints de la memòria i fer-nos la visita… o la guitza.

Aquesta setmana m’he adonat que, sovint, no estem preparats per al reecontre amb el passat.

Sovint, caminar vol dir desfer-nos del darrer instant quan créiem tindre enteniment.

Salut!

]]> Mon, 30 Mar 2009 21:17:58 +0100 A una amiga http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/03/19/a-una-amiga http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/03/19/a-una-amiga Has arreplegat les llàgrimes més amargues i les has convertides en la pols que s’enduu el vent...
...t’has despullat de tota la tristesa i l’has abandonada a la vora de la sendera més fosca i apartada...
...has fet un fardell amb les penes i ben tancades dins d’un sac les has portades al fons de la mar.

...i t’has vestit amb el somriure il•luminat que només podia donar-te la claror d’aquesta primavera encetada...
...has obert el calaix de les alegries, i una a una han anat enrandant-te totes les faccions del rostre...
...i has recollit els contes, les històries i els fets, que com sense voler els han tornat la vida als teus ulls.

Salut!!

]]> Thu, 19 Mar 2009 12:08:03 +0100