Reflexions des de l'oix

Reflexions des de l'oix http://viscalapericana.nireblog.com Una, dues, tres... mira't a l'espill i sabràs qui ets! Wed, 10 Feb 2010 15:26:31 +0100 Reflexions des de l'oix http://files.nireblog.com/blogs/viscalapericana/gravatar.gif http://viscalapericana.nireblog.com http://nireblog.com El costum http://viscalapericana.nireblog.com/post/2010/02/01/el-costum http://viscalapericana.nireblog.com/post/2010/02/01/el-costum De seguida he sabut que això és el seu costum: les estrelles no tenen temps per a nosaltres. Enfilades dins la seua llum i de nit, molt de nit, obrin els ulls només per a ignorar-nos; fent-nos adonar que no som gens.

I jo res no vull de la seua actitud i m'haig de rebel·lar d'aquesta rutina.

Dient-te unes paraules desenteses i arrufant-te la cella... et demane que sigues al meu costat: si un absurd univers estricat ens ignora, no ens ho fem nosaltres també.

I només em queda dir-te que no puc deixar d'escoltar el soroll del teu alé; perquè sols entenem el que ens hem proposat.

Salut!

]]> Mon, 01 Feb 2010 08:49:45 +0100 Constància http://viscalapericana.nireblog.com/post/2010/01/19/constancia http://viscalapericana.nireblog.com/post/2010/01/19/constancia A diari, trobem milers d’efectes refermats a les parets i els racons de les hores: és com si hagueren arribat a un acord tàcit. Com si dugueren una seguida imperceptible.

I, de fet, hi ha una vincle estret entre el temps i l’esdevindre de les coses; que les entrevira de canvi i les barreja les unes amb les altres… dissimuladament.

Tanta constància ens encega i, simplement, no ens adonem que el món es mou sense nosaltres.

Salut!

]]> Tue, 19 Jan 2010 23:23:06 +0100 Endevinar http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/12/30/endevinar http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/12/30/endevinar Una vegada, quan tot era i no era, et vaig endevinar entre la gent... només un instant. I quasi des d’aleshores, que intente recompondre la teua imatge amb el pòsit que deixares en el meu enteniment.

Ara, després; quan crec tindre’t embastada, l’esbós s’esborra des del primer cantell. És un trencaclosques impossible. I voldria demanar-te que no et mogueres, mentre tracte de recordar si tot no va ser un miratge.

Salut!

Comments

]]> Wed, 30 Dec 2009 20:50:38 +0100 L'anada http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/12/13/lanada http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/12/13/lanada Tinc unes paraules gastades amb les que m’agradaria començar un vell discurs. Paraules untades d’estats d’ànim antics i vigents...

...només, per a dir que voldria ser el primer en anar-me’n d’ací.

Abandonar la festa, deixar enrere el soroll, oblidar la tabola d’aquesta impostura. I m’estimaria ser el primer en partir, en deixar el lloc pulcre i arreglat, on tot i totes les persones hi són.

Deixeu que me’n vaja prompte; no vull ser l’últim en patir, quan ja no em puga reconéixer en la llum dels matins.

...i amb les mateixes paraules gastades m’agradaria tancar aquest antic desig.

Salut!

]]> Sun, 13 Dec 2009 17:51:54 +0100 Lentament http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/11/30/lentament http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/11/30/lentament Ja no recorde quantes voltes vaig desitjar que els dies passaren lentament. He oblidat els moments quan esperava què els minuts s’allargaren per a sempre. No sé si ja t’havia dit que volia que les hores foren anys...

...però tot va ser un excés insuficient.

Ara, digues que no anem a esforçar-nos més. Digues que deixarem passar els dies sense viure’ls intensament. Digues que no vindràs prompte a cercar-me, ni em telefonaràs sempre que te’n recordes de mi.

Jo, a canvi, solament pensaré en tu una vegada que serà a la llarga. Et faré un somriure només quan sàpia que ja ens fa falta. I aniré de puntelletes a mirar-te, en saber que no m’aguaites.

Ajuda’m a no cremar aquest foc abans d’hora.

Salut!

]]> Mon, 30 Nov 2009 12:12:43 +0100 Esperances http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/11/15/esperances http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/11/15/esperances Creixen del tot amagades, dissimulades entre el soroll dels mil quefers diaris. I, no obstant, sembla que les haguérem brodades a la llum d’un gresol: hi tenim en compte fins el més minúscul dels detalls.

I tot, potser siga perquè hem aprés a no renunciar a res.

Amb el temps, el trànsit de les coses i els fets va boixant-les amb una minuciositat preciosista, maliciosa. I tot evidencia, només, que alguns comportaments són estèrils i erms.

Salut!

]]> Sun, 15 Nov 2009 23:22:07 +0100 Lluna http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/11/01/lluna http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/11/01/lluna Totes les persones ens hem adonat alguna vegada de tu –tot i la nostra insignificància no podem ser-te indiferents.

I l’ocasió sol coincidir amb l’època quan creiem, desenteses, que l’olor de les coses encara no ens enganya.

Sempre havia evitat escriure’t res...

...perquè no t’ho mereixes; perquè pense que hauries d’observar-nos avergonyida, per mentir-nos a tantes i tantes generacions d’incautes.

[potser és perquè la nit de la humanitat va començar quan la primera persona va orbrir els ulls, i et va mirar, i es va meravellar].

I tu, cada jorn tot just a trenc de fosca, tornes a mostrar-te provocadora... sense dir... sense explicar.

Salut!

]]> Sun, 01 Nov 2009 20:12:25 +0100 La conversa http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/10/19/la-conversa http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/10/19/la-conversa Iniciar aquella conversa amb tu va ser com encetar un llarg passeig amb un final incert –de fet, tots els camins porten a llocs diferents, en tots els casos, sempre i constantment.

I per això, sense voler-ho realment, quasi sempre triem el silenci [que, en realitat, és l’estat bàsic de la paraula] quan no coneixem qui ens escolta... deixant anar a l’oblit milers de possibles encontres...

...però ni la por ni els dubtes ni la desconfiança podien haver-me llevat de dir-te aquell bon dia.

Salut!

]]> Mon, 19 Oct 2009 23:09:33 +0100 Literals http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/10/06/literals http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/10/06/literals Al món dels sentits literals no caben els desitjos ni les mitges paraules. I en realitat és molt senzill: els mots, com la llum, rescaten els conceptes i les idees de la foscor.

Val a dir, però, que la nitidesa no és sempre completa: desmorrellats pel temps i repantigats, els significats s’adormen dissimuladament per a, de sobte, despertar i jugar a l’amagatall.

I quan dic que m’agradaria trobar-te un dia al girar del cantó, només per a anar al cine, només per a fer una passejada per la vora del riu, només per poder dir que t’he vist... és que només vull dir el que dic.

Potser, de vegades, solament som fil per randa.

Salut!

]]> Tue, 06 Oct 2009 22:23:17 +0100 La tronada http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/09/20/la-tronada http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/09/20/la-tronada Som el punt i seguit d’un trajecte ensordit pel miler de veus que el voreten. La història no comença amb nosaltres i, la nostra, només és la setena vida... la del final ben conegut [algú l’ha inventat per nosaltres].

I les persones només acceptem el nostre destí en el darrer instant, quan aprenem forçadament fins i tot allò que ens havíem promés no aprendre. Passa a passa...

...com l’aigua quan descobreix el seu destí, iniciem un trajecte amb la parsimònia d’una bèstia envellida de tant caminar i continuem... i prenim força... i tot per despenjar-nos fins tocar el terra on, sense remei, continuem regolant; esgolant els cossos nus per totes les valls.

El cel, ja net, ens observa amb la certesa d’un pròxim retrobament. El cel és l’únic que ho sap bé... sembla que ja no em quedava res per fer i vaig decidir d’enamorar-me.

Salut!

]]> Sun, 20 Sep 2009 18:49:39 +0100 Ignorància http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/08/31/ignorancia http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/08/31/ignorancia Sovint, crec que un no sé què ni com tracta de fer-nos apreciar la ignorància; per a sentir-nos contents amb la [l’auto]complaença; per a no tindre vergonya de totes les coses a les que renunciem conéixer… i, de vegades, em sembla que el tal com i què executa el seu pla amb una precisió mil·limètrica… i crec que només som una societat d’idiotes satisfets de ser-ho.

Salut!

]]> Mon, 31 Aug 2009 20:48:14 +0100 Final http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/07/09/final http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/07/09/final La vida s’ha acabat per a mi. Els dies no amaneixen i, ara, les nits ja no es tancaran.

Li dic adéu a un moment, a un cicle, a una etapa, a una història… i és que hi ha tantes paraules per a un únic sentit!

I, potser, siga només un instant de durada incerta que torne, finalment, per no significar res; perquè quan hem aconseguit saber-ho tot, ja no ens serveix de pràcticament res.

En un flaix hauré decidit si t’oblide ja per a sempre… i sempre i mai són les constants que comencen i acaben amb la pròpia persona. El sempre i mai d’un abast ridículament significat.

No vull saber res més de tu.

[aquest “blog” tanca per vacances fins a després de l’estiu… enguany arribe cansat abans, però espere tornar també abans. Què passeu un bon estiu, tingueu o no vacances! Salut!! –germán].

Comments

]]> Thu, 09 Jul 2009 22:28:37 +0100 Infinitud http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/06/21/infinitud http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/06/21/infinitud El dia més llarg de l’any esgota els darrers minuts de la seua presència. Fins i tot, el dia amb més llum de l’any s’ha d’acomiadar amb una última reverència.

És, en eixos instants precisos, quan tot em sembla més possible que mai... i res, no és, sinó, més que un pensament raquític d’una inconsciència rotunda.

I sent més que mai que la infinitud comença on s’acaba la línia definida de la pell.

Salut!

]]> Sun, 21 Jun 2009 21:20:50 +0100 Decepcions http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/06/15/decepcions http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/06/15/decepcions Podem esforçar-nos pensant que res no ens decebrà ja mai. I aprenem a esperar amb serenitat les coses i les persones, perquè realment creiem que no tornarem a caure en el parany…

…i quina equivocació més gran.

Salut!

]]> Mon, 15 Jun 2009 21:56:38 +0100 Bufar els núvols http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/06/08/bufar-els-nuvols http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/06/08/bufar-els-nuvols és la imatge perfecta d’un comportament imperfecte: mitja vida bufant els núvols amb l’esperança absurda de poder-los acovardir…

…l’altra mitja vida dubtant si pujar a una muntanya per a estar-hi encara més a prop del cel.

és també la imatge ideal d’una actitud idealista: tota la vida bufant els núvols per a descobrir al final que només es mouen si ells volen.

Salut!

]]> Mon, 08 Jun 2009 22:09:05 +0100 Desencontres http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/05/25/desencontres http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/05/25/desencontres Quan naixem, d’alguna manera, el rellotge de la nostra vida s’avança mitja hora [de vegades la mitja hora és de retard]. I, siga d’una o de l’altra forma, sense saber-ho, comencem a tindre una existència que no és la pròpia.

És només un instant, que es descompta o es recompta, però que ens descol·loca ja per a sempre. I les experiències, els dies i les persones que coneixem i amb les que compartim aquesta ficció, realment, li pertanyen a un altre.

[les de veritat no arribem ni a poder-les imaginar]

Hui, solament sé que porte una vida de desencontres amb mi mateixa i amb tu.

Salut!

]]> Mon, 25 May 2009 22:34:16 +0100 Una veu http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/05/17/una-veu http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/05/17/una-veu Tremola en l’espai una brisa vibrada i melòdica. I és que he sentit una veu que crida i saluda el matí amb una cadència inesperada.

Desperte amb presses la resta dels sentits i mire i grave els detalls del moviment pausat i enèrgic dels seus llavis i sent la seua veu fresca i de caramel jugant a ballar amb els àtoms del vent.

I em bec tots els ritmes d’aquell so i no puc evitar preguntar-me si hi serà en els anys per vindre la música de la meua vida.

Salut!

]]> Sun, 17 May 2009 10:20:54 +0100 Carrers http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/05/10/carrers http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/05/10/carrers El paviment no ha canviat gens ni poc. Continua, essencialment, sent el mateix... serà que les sabates li donen una altra textura.

Les portalades i els balcons tampoc no tenen res de molt nou. Potser dels cossiolets brolla més vegetació... això és normal en maig.

El solar entre els números 13 i 17 continua oferint el mateix aspecte caòtic i deixat. Igual hi ha més runa que abans... només un poc.

Hui, no obstant, sé que quan arribe al final, el carrer m’haurà capgirat la vida...

Salut!

]]> Sun, 10 May 2009 21:50:27 +0100 Exclamació http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/05/06/exclamacio http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/05/06/exclamacio Una veu tota excitada avisa ben fort d’un fet que sembla extraordinari. Els qui l’han escoltada corren igualment emocionats al so de l’exclamació: veniu!!, crida la veu.

I la tropa de nans es planta allà, enmig de la plaça. Un gos, lleig com un dimoni, intenta beure de puntelletes d’una font que [com totes] degoteja suaument.

No li fan res. Només el miren meravellats mentre l’animal fa els mil equilibris per a no caure... com descobrint un món que només ells poden contemplar.

Beneïda innocència.

Salut!

]]> Wed, 06 May 2009 16:00:48 +0100 Roba vella http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/04/26/roba-vella http://viscalapericana.nireblog.com/post/2009/04/26/roba-vella Un bon dia decidim mirar dins la caixa de les nostres vides i sembla que només hi haja roba vella i esqueixada. Potser siga perquè l’hem anat deixant allà, a poc a poc, una mica oblidada i una mica sense pensar.

Però les classes de tela tenen sempre una caràcter d’anticipació... i la claror, que de seguida l’envolta quan alcem la tapa, ens diu si les puntades es desfaran o encara suggeriran els seus colors i formes.

Després de mirar, potser, tornem a deixar dins alguns retalls sense importància i la tancarem de nou. I com un veixell segellat al pas del temps, romandrà tranquil fins que, enjogassat, l'obrim de nou.

Salut!

]]> Sun, 26 Apr 2009 18:06:28 +0100