Esperances
Creixen del tot amagades, dissimulades entre el soroll dels mil quefers diaris. I, no obstant, sembla que les haguérem brodades a la llum d’un gresol: hi tenim en compte fins el més minúscul dels detalls.
I tot, potser siga perquè hem aprés a no renunciar a res.
Amb el temps, el trànsit de les coses i els fets va boixant-les amb una minuciositat preciosista, maliciosa. I tot evidencia, només, que alguns comportaments són estèrils i erms.
Salut!
La Tafanera
del.icio.us
Això voldria saber jo
Tenim sort que t'agrade tant el llenguatge col.loquial.
Així podem llegir-te i llegir-te per a tractar de recordar on va ser que escoltàrem les teues paraules, abans.
La sort són les imatges
que construim amb elles,
si aconseguim entrar,
sense més diàleg.
Gràcies.
lamarina | 16-11-2009 - 12:56:52 GMT 1 #
hola lamarina! i els lectors i les lectores d'aquest blog tenen sort que algú els deixe uns versos tan bonics! ;) Gràcies pel teu comentari i benvinguda al blog! :)
german | 16-11-2009 - 22:55:16 GMT 1 #
Esperança, espere que no erma, es la que encara brolla del meu interior quan em pregunte a mi mateix, practicant "l'onanisme periodístic"...ANIREM ALGÚN DIA A SOPAR "ELS TRES PORQUETS" AGAIN?...
Txema Rico | 18-11-2009 - 18:26:22 GMT 1 #
és curiós com els dos hem acabat parlant d'esperances... pot ser és pq és l'única cosa q, cada matí, ens trau del llit, un pal segur en un naufragi al que agarrar-se per a continuar vivint. Però saps? També pense que continuar tenint esperança, quan tantes coses has tingut d'esquena, ens fa grans i diferentes a tentes persones mortes amb les que ens creuem en esta vida...
wella | 18-11-2009 - 22:27:53 GMT 1 #
“No espere res. No tem res. Sóc lliure” diu el brillant epíleg de Nikos Kazantzakis. Després de llegir aquest un es pregunta (a banda de què curiós el fet de pensar les justes paraules a lligar per a què et recorden quan te’n vas per sempre. Com haurà estat el procés? Pose açò?... No, no és com vull perdurar, no és la idea que vull que tinguen de mi...), paga la pena esperar? Qui espera no desespera? Si bé tenir (massa) esperança implica ser menys lliure i sense ella no pots viure, en el sentit de gaudir de l’estar viu, tenir esperança (o la il·lusió) és necessari per a estar vius.
sabates d\'anar per casa | 19-11-2009 - 22:23:44 GMT 1 #
Jo preferisc mantindre l´esperança....no crec que em faça menos lliure, ans al contrari, la majoria de les voltes em permet continuar endavant.
Monique LaMer | 20-11-2009 - 00:04:00 GMT 1 #
amic Txema, eixa és una de les poques esperances que no es poden perdre!! :) de totes formes, haurem d'esperar a que hi haja una alineació de planetes favorable!! ;) Salut!
hola wella! crec que tens raó, ja que d'haver-les consumades seríem, amb tota seguretat, persones diferents (ni millors ni pitjors). Però una cosa: no vull que donar-los a les esperances més protagonisme del que realment han de tindre... perquè, llavors, ens oblidem de les coses de veritat. Gràcies pel teu comentari i per passar-te per ací!! :)
hola sabates d'anar per casa! (què bones que són!!) :) Són unes paraules molt bones. A mi em recorden a les d'André Comte-Sponville, qui planteja una aliança semblant entre no esperar res i la llibertat. No sé... puc entendre que una il·lusió o esperança poc cruenta siga necessària -encara que siga només per deixar anar la imaginació-. Però no puc entendre que li dediquem, de vegades, excessiur temps (capacitat i energies) a pensaments que sabem que no seran mai. Gràcies pel teu comentari i benvingut al blog!!
hola Monique LaMer! No sé si estic d'acord amb tu... perquè les esperances [eixes cruentes que deia abans] acaben per encegar-nos i no deixar-nos ser/estar en determinades circumstàncies de les noestres vides... si a tu et funciona a l'inrevés... quina sort!! ;) Gràcies pel comentari!
german | 20-11-2009 - 21:18:06 GMT 1 #
d'esperances jo sé molt. He visqut tota la meua vida (anterior) d'elles, amb elles,... I si tinguera q triar potser triaria no tornar a tindren mai.
O potser no. Potser de vegades en fan vore q l'esperança al fi es dessig i dessitgar alguna cosa el fa sentir-te viu.
Potser viure sense esperances es no viure. Tots desitgem, anyorem, volem, ... i no ens podem llevar l'il.lusió ni l'esperança els malsons q es pasetgen pel nostre voltant per a contar-nos q les coses no son com voldrien q foren i posiblement no ho seràn. O qui sap.
dimare | 21-11-2009 - 23:29:50 GMT 1 #
hola dimare! potser, com dius, viure sense cap esperança ni il·lusió és no viure -i no crec que ni jo ni ningú puga llevar-te la raó. No obstant, quan les esperances i les il·lusions substitueixen la "vida real" és quan poden convertir-se en un perill. no? Gràcies pel teu comentari!!
german | 24-11-2009 - 12:00:39 GMT 1 #
ei, germàn!
a les hores la solució sería esbrinar q es la vida real i q es l'esperança. Però en pareix a mi q confons esperança amb somni.
Es el somni l q tens q posar-lo al seu lloc per a q no siga un perill al pensar q pot ser realitat.
No sé, supose q podem rondar-li al tema milers de llínees i encara aixi ens donariem conter q tots tenim esperances i q formen part de la nostra vida i, hi han q el fan plorar quan no deus i han q el fan llevar-te cada dia.
Gaudim de totes
dimare | 24-11-2009 - 21:33:46 GMT 1 #
hola dimare! uf! açò es posa interessant! :)) posar una línia que separe allò que és un somni i allò que és una esperança (d'eixes irrealitzables de les que parle) em sembla molt complicat!! mmm, no sé; si la clau és el nom, pense que que tens tota la raó. Definir què és la realitat també és mooolt complicat, per això a mi m'agrada anar a la definició més senzilla (que segurament no serà la bona): realitat és prendre un café de matí a la seguretat del raconet de la nostra cuina i notar que la cafeïna ens desperta poc a poc... :) - i jo no estic en contra de les esperances ni de les il·lusions... només d'aquelles que ens poden espatllar, fins i tot, gaudir d'un café matiner! -perquè les més complexes se'n van darrere com un punt de ganxet!! Gràcies per generar debat!!! :D
german | 24-11-2009 - 22:11:31 GMT 1 #
Encara que estic d´acord en dimare respecte a que hi ha que diferenciar entre esperança i somni, també ho estic en tú, en el sentit de que una esperança irrealitzable és un somni...el problema està en lo de "irrealitzable"...personalment, un somni és alló que està per complet fóra del meu abast, mentre que en les esperances encara tinc una possibilitat i els meus actes poden fer-les realitat....el lliure albedrio està present.
Ara bé, en la vida real, les definicions no ens serveixen de res i com som animals somiadors, no podem diferenciar bé entre somni i esperança, per això ens fem un lio..... L´important es ser capassos de gaudir-ne dels dos perquè sense ells segurament el café del matí no tindria el mateix sabor.
Monique LaMer | 24-11-2009 - 23:48:39 GMT 1 #
Hola, German, és la primera vegada que entre al teu blog. No el coneixia, pero m'ha semblat molt interessant. Fas unes reflexions que quasi podria fer meues, m'identifique amb elles.
Et visitaré sovint.
Joana | 25-11-2009 - 08:25:26 GMT 1 #
Monique laMer dius veritats com catedrals.
La diferència es ni més ni menys eixa: la petita posibilitat de q tal vegada pase alguna cosa o l'absoluta utopia del somni.
Però definir es molt més fàcil q realitzar.
I per supost el té (en decante més per ell) de mati o els diàlegs amb el coixí no serien el mateix sense cap de estos dos.
dimare | 25-11-2009 - 22:53:00 GMT 1 #
hola Monique LaMer i dimare! (permeteu que vos conteste a les dues alhora) I què passa quan una esperança, que sembla realitzable, que no és res d'impossible, que aparentement la tenim a l'abast de la mà... no es realitza mai (o tarda molt en realitzar-se) i s'embolica, i s'enreda, i ens trastoca i ens obsessiona? Gràcies pels comentaris!!!
hola Joana! primer que res, donar-te la benvinguda al blog i donar-te les gràcies pel comentari!! Et convide a que continues explorant aquest raconet del "siberespai" i seguir deixant les teues reflexions!! ;) Salut!
german | 26-11-2009 - 17:45:44 GMT 1 #
que es convertix en un somni...
lamarina | 27-11-2009 - 14:39:17 GMT 1 #
...si tarda en realitzar-se encara hi ha una posibilitat....però suposant que s´ha fet tot el que calia per portar endavant eixa esperança (ja saps, en els somnis no manem res, en les esperances si, una miqueta) i finalment no hi ha res a fer, bé, en eixe cas, podria donar-te una resposta racional, podria dir-te "hi ha que fer-se a la idea de que és impossible i oblidarse´n"....però no puc fer-ho, perquè jo n´he tingut d´eixes esperances i mai he aconseguit abandonar-les: han segut elles les que m´han abandonat a mí....
Monique LaMer | 27-11-2009 - 16:07:57 GMT 1 #
Diuen que l'esperança és el darrer que es perd i tal volta hagi de ser així, ni que sigui per a poder portar millor tot allò que en el dia ens contraria. I renunciar, sí, potser ens han educat en una època en que ens hem cregut que podem tenir-ho tot. Decidir, renunciar, costa. Igual som ara més immadurs que abans?
caterina | 28-11-2009 - 23:49:11 GMT 1 #
Ei, doncs sí que te tinc triat, però eres un dels blogs que encara no he mirat. Ja vorem si finalment puc disseccionar el teu model lingüístic o no. Salutacions!
Vent d Cabylia | 29-11-2009 - 12:02:47 GMT 1 #
hola lamarina! efectivament, es converteix en un somni i per això és tan complicat discernir on es troben els miratges! Gràcies pel comentari!!
hola Monique LaMer! les esperances ens abandonen quan, més o menys racionalment, entenem que no són possibles... no creus? I és precisament pel que dius, que podem tindre un cert control sobre les esperances, que hauríem de ser una miqueta més lliures! Gràcies pel teu comentari!!
hola Caterina! probablement siga, com dius, una qüestió d'immaduresa. Potser siga una qüestió lligada als costums, al fet, com dius, d'intentar cercar la forma que ens permeta portar millor alguns assumptes. En tot cas, pense, en algun moment hem de ser capaços d'aprendre que renunciar no significa perdre. Gràcies pel comentari!!
hola Vent d Cabylia! la veritat és que em fa il·lusió ser considerat part de la blogosfera valenciana!! :) espere que disseccionar el meu model lingüístic no et porte massa maldecaps!! salut i gràcies per la teua deferència!!
german | 30-11-2009 - 12:20:56 GMT 1 #
ei!! Quan vaig llegir "lentamente" en vaig oblidar d'aquesta conversa, i cada vegada es mes interesant.
A vore german, si en el fons te'ns raó, fa molt de mal quan no es cumplixen. I t'ho dic jo q en tinc una veintena al dia. Però, com viure sense elles.
Les esperances de les q parles son hitòries fantàstiques q ens contem cada día per a il.lusionar-se i pensar q pasaran coses precioses. Pq el día a día de vegades es molt dur i costa gaudir d'ell sense petites contarelles.
Per exemple: este més ahorraré per poder anar de viatge, o ara tindre un email de fulano, o ojalà hui nevara...
El fan feliç, i de vegades, quan no pasen fan mal. Però, qui pot dir-li al seu cap q no les escriga?.
Afortunant el q puga. O potser no
dimare | 07-12-2009 - 21:03:50 GMT 1 #
hola dimare! si jo no vull llevar-li les esperances a ningú... probablement només és un crit d'impotència. I saps què? Als nostres caps els podem dir ben poques coses! ;) gràcies pel comentari!!
german | 13-12-2009 - 17:47:59 GMT 1 #