Administra el teu Bloc

Crea el teu Bloc Ara! Fàcil i Gratis

Reflexions des de l'oix
Una, dues, tres... mira't a l'espill i sabràs qui ets!

01/11/2009 GMT 1

Lluna

llorager @ 20:12

Totes les persones ens hem adonat alguna vegada de tu –tot i la nostra insignificància no podem ser-te indiferents.

I l’ocasió sol coincidir amb l’època quan creiem, desenteses, que l’olor de les coses encara no ens enganya.

Sempre havia evitat escriure’t res...

...perquè no t’ho mereixes; perquè pense que hauries d’observar-nos avergonyida, per mentir-nos a tantes i tantes generacions d’incautes.

[potser és perquè la nit de la humanitat va començar quan la primera persona va orbrir els ulls, i et va mirar, i es va meravellar].

I tu, cada jorn tot just a trenc de fosca, tornes a mostrar-te provocadora... sense dir... sense explicar.

Salut!

Comentaris

Comentaris(11) »

  1. Els lunàtics creiem a la Lluna perquè no podem lluitar contra la fascinació que ens produeix.. i és cert que ens menteix, i que desapareix sense donar explicacions, però al menys sempre sabem que tornarà...

    Mónica | 01-11-2009 - 22:23:36 GMT 1 #

  2. És bonic aquest post dedicat a la nostra estimada Lluna. Un element bell que dóna color i vida a la nit fosca. I m'agrada el joc a que juga ella perquè com bé diu la Mònica, sempre torna, per sort :)

    caterina | 01-11-2009 - 23:56:09 GMT 1 #

  3. Esperava que un dia o altre parlares d'ella, de la més bruixa de totes les bruixes.
    La que cada nit llança els seus encanteris. La que ens dona llum a la foscor. La que ens fascina cada vegada que apareix plena per recordar-nos, senzillament i entre altres coses, lo curta i preciosa que és la vida.
    M'alegra molt saber que ja la mires amb altres ulls ;-)
    B7s

    Tereseta | 02-11-2009 - 09:27:58 GMT 1 #

  4. UN GEMC, MES?!
    Germà, a la pregunta que en fas al blog sobre Benidorm : Fa moltes llunes, encara que no teu cregués avia molta “sorra” a la platja i es lluitava al Postiguet per altra cosa, per eixample contra les ordres que donava la guàrdia civil a cavall per a posar-se el “meyba” (bermudes) de la època, per cert que encara els gasten els del PP entre altres, el gendre, Riqui.... gracies al bany radioactiu de Fraga en Palomares i a la política de màrqueting del Corte Inglés.
    Elles, les senyores, son sempre cosa a part però per diferent “como era Benidorn”, cosa a part i diferent, tu ja o saps elles, van ja a les "manis" del barri de Salamanca i a on faci falta! “ pidiendo retroactivamente carcel a las rojas abortivas” y van també amb Top-less a la platja, ooooooh!. Llàstima de energies perdudes Germà, llàstima, menys mal que de moment, mos queda la cala dels Pirates.......amb el docte sempre, eixirà la lluna la última nit?.

    Salutacions

    Tio Patxi

    Tio Patxi | 02-11-2009 - 11:07:50 GMT 1 #

  5. La Lluna, envoltada d’obscuretat i estels, eixa que et fa veure’t (i veure’ns) tant insignificant quan la mires des del cim d’una muntanya en una nit clara d’estiu.

    Llunàtica: subjecta a les influències de l’únic satèl·lit natural de la Terra | 04-11-2009 - 20:52:41 GMT 1 #

  6. Vaja. Entre el nostre anfitrio i els seus bloggers hi ha un nivell poètic altisim.
    Però esta vegada la protagonista ho val.
    I si, ens pot enganyar, amagar, apagar o tal volta enlluenar tot el q ens envolta. Però seguix sent pura màgia.

    No sé si algú de vosaltres ha tingut la sort de vore-la per la finestreta d'un telescopi. Doncs jo pensaba q anava a pedre tota la força, amb tant de forat i montanya. I quan la meua vista es va fixar amb ella, es va enamorar.
    No puc explicar-ho, però es preciosa. Es un somni.

    I no oblidem el més important; marega cors, caps, mars i sentiments amb no més contornegar-se.

    Com diuen per ahi, es una bruixa la Catalina, però qui estiguera vaig el seu embruix.

    Gràcies, amfitrio per apropar-nos amb vers a la nostra llum de les obscures nits.

    dimare | 04-11-2009 - 21:32:04 GMT 1 #

  7. hola Mónica! sí que és cert que hem d’estar una mica allunats per a pensar estes coses... la contradicció és que, a més, hem de ser mig racionals per a poder-ho pensar! :) –a mi em fa una miqueta de ràbia, precisament, la part en la que no dóna explicacions! ;) Gràcies pel teu comentari!

    hola Caterina! gràcies pel teu comentari! sempre torna i sempre per a, com dius, embellir la foscor de la nit. No l’havia vista mai des d’eixe punt de vista i t’agraïsc que m’ho hages fet vore així!! :)

    hola Tereseta! la part de bruixa ve de la part enigmàtica de la seua presència. Llança, com dius encanteris i després, sense dir res, ja no torna a dir-nos què volia dir... saps que sempre l’he mirada amb uns ulls especials!! ;) Gràcies pel comentari!

    hola Tio Patxi! supose que els espais i les persones canviem amb el temps! :) està clar que a tu en el Benidorm de hui en dia no et veig… però si em parles del Benidorm nudista de fa un parell de setmanes, ahí sí que et veig clarament! ;) i el problema és quan en la transformació d’eixos espais fica la mà el “factor polític”, suplantant-li la personalitat, llevant-li carisma. Per cert, recorda que l’energia sempre es transforma i per això mal la podem donar com a perduda! :D –espere no estar la última nit per vore si ix o no la lluna! Gràcies pel teu comentari!

    hola Llunàtica! moltes gràcies pel teu comentari i benvinguda al blog! crec una bona part de la fascinació que ens provoca és, precisament, la que tu dius: ens fa sentir menuts i insignificants... a partir d’eixe moment, tot el pensament que s’esdevé ha de ser, per força, molt intens. No està mal que siga l’únic satèl•lit natural (pròxim)... perquè no sé què en faríem amb dos! :)

    hola dimare! jo no l’he vista a través d’un telescopi (hauré de fer-ho algun dia, perquè segur que em dóna una perspectiva diferent!). I saps què?; que pense que has definit molt bé un altre aspecte de la fascinació que és el mareig. :)

    german | 05-11-2009 - 13:35:47 GMT 1 #

  8. La lluna ha sigut l'únic testimoni fidel de la meua història d'amor. Qualsevol nit quan parlavem per telefon, donava igual el lloc, però quan era lluna plena, els dos, molt lluny en quilometres, i molt a prop en sentiments, ens telefonavem mirant per la finestra, per contemplar la mateixa lluna mentre parlavem i parlavem. En eixos moments la lluna era la nostra còmplice. (...i Teléfonica va guanyar molts diners)

    Besets, moreno

    la loca dels gats

    Sargantanaxpress | 09-11-2009 - 12:21:33 GMT 1 #

  9. hola loca dels gats!! crec que és eixa capacitat que descrius de la lluna la que fascina tantes persones i alhora al voltant del món! és una història molt bella (tot i que només fora Lladrefònica la que acabara guanyant!). Gràcies per compartir-la! ;) bs morena! :D

    german | 09-11-2009 - 22:58:59 GMT 1 #

  10. mmmh, i ara que sabem que hi ha aigua a la lluna, encara ens fascinarà més! a l'hivern, des de casa meva, es veu plena pleníssima mentre sóc ajeguda al sofà... :D

    elisabet | 14-11-2009 - 15:07:44 GMT 1 #

  11. hola Elisabet! és cert, només faltava que hi haguera aigua!! :) a mi m'agrada vore-la, particularment, quan es veu de dia i sembla que tot siga una confusió extraordinària!! ;) -quina sort teniu tu i el sofà! :D Gràcies pel comentari!

    german | 15-11-2009 - 23:24:55 GMT 1 #

Deixar un Comentari


<a href> <em> <blockquote> <strong> <cite> <code> <ul> <li> <dl> <dt> <dd>

Arxiu | Crea el teu Bloc Ara! Fàcil i Gratis