La conversa
Iniciar aquella conversa amb tu va ser com encetar un llarg passeig amb un final incert –de fet, tots els camins porten a llocs diferents, en tots els casos, sempre i constantment.
I per això, sense voler-ho realment, quasi sempre triem el silenci [que, en realitat, és l’estat bàsic de la paraula] quan no coneixem qui ens escolta... deixant anar a l’oblit milers de possibles encontres...
...però ni la por ni els dubtes ni la desconfiança podien haver-me llevat de dir-te aquell bon dia.
Salut!

La Tafanera
del.icio.us
M'ha agradat molt i m'ha fet pensar en certa conversa iniciada fa poc temps i que no sé on em portarà però que espere que siga a bon port.
Comtessa d\\\'Angeville | 20-10-2009 - 00:46:56 GMT 1 #
I com de necessari és dir almenys "bon dia"! Sembla mentida que hi ha qui no tinga temps ni per a això...
Viper | 20-10-2009 - 10:51:18 GMT 1 #
de vegades el silenci diu més que les paraules. sobre tot quan hi ha confiança, o quan hi ha tant que dir que no dir res és dir-ho tot.
sole | 20-10-2009 - 12:16:13 GMT 1 #
Quantes coses ens perdem per la timidesa de la paraula...pels silencis forçats...pels buids de continguts...per la por a parlar...per la por a no ser escoltats...tanta es la força de la paraula que ens dona por usar-la de vegades...
Txema Rico | 20-10-2009 - 17:11:24 GMT 1 #
iniciar una conversa amb tú es sempre un plaer, poder plasmar aixi un petit encontre, uns silencis pausats o un bon dia, es un luxe.
No ens deixes sense la teua paraula.
dimare | 21-10-2009 - 00:13:08 GMT 1 #
hola Comtessa! el millor una volta iniciada és, precisament, no saber on et durà. Igual, fins i tot, és preferible no pensar que va a dur-te a cap lloc -ni bo ni dolent- i deixar que, simplement, transcórrega! -ja ens ho contaràs... :) Gràcies pel comentari!!
hola Viper! no tindre temps és un dels motius per a no poder-ho fer. Però, no trobes que quan la conversa ens interessa de veritat, trobem el temps on siga? :) Gràcies pel comentari i benvingut al blog!
hola sole! és cert que els silencis també comuniquen, però és més com dius: quan hi ha confiança o hi ha tant a dir que no es pot dir res i crec que en els dos casos implica conéixer la persona. I si no li hem dit res primer, no sé com podria ser això mateix... Gràcies pel teu comentari!!
Amic Txema! crec que ho resumeixes molt bé! Eixa por, temor, pànic en ocasions que sentim i que ens porten a silencis no desitjats quan tot hauria de ser més senzill. I és cert que ens perdem mooooltes coses, només, per una cosa tan absurda com no obrir la boca! Gràcies pel comentari!
hola dimare! gràcies, d'entrada, pel teu comentari generós! :) Pensa que per a mantindre després la conversa fan falta 2 persones... així que el plaer, quan la conversa s'allarga en bé, sempre és recíproc! Gràcies pel comentari!!
german | 21-10-2009 - 06:48:48 GMT 1 #
De vegades, quan parlem en algú, enllaçant paraula rerre paraula, l´únic que volem d´eixa persona és el seu silenci, perquè el silenci, inclús entre desconeguts, té un so més fort i diu més coses que qualsevol paraula.
Mónica | 21-10-2009 - 12:17:10 GMT 1 #
hola Mónica! és una imatge molt poètica la que descrius!! :) i pense que, és cert, que la conversa també pot ser encadenant silencis... però hi ha un moment en el que s'ha d'obrir la boca i eixe és el que deixem passar les més de les voltes! Gràcies pel comentari!!! ;)
german | 21-10-2009 - 21:39:19 GMT 1 #
Les oportunitats per a trencar un silenci acostumen a durar un segons. Penses què dir, quina serà la frase màgica capaç de salvar eixe abisme entre dos cossos i l'oportunitat fuig. I quanta ragó que tens: igual tot és tan senzill com un simple "bon dia".
senilDion | 24-10-2009 - 10:54:27 GMT 1 #
Com sempre, en els teus textos hi trobo definicions tan profundes de realitats que de vegades pesnso que són indefinbles que em deixes "bocabadada".
La de SILENCI que hi ha en aquest és una joia!
Mireia | 25-10-2009 - 12:03:39 GMT 1 #
hola senilDion! les oportunitats durent molt-molt poc i la falta de decisió -això que expliques de saber què dir. ens deixa amb la boca tapada les més de les voltes! Fins i tot quan tenim ocasió de repetir amb la mateixa persona. Gràcies per passar-te per ací i per deixar un comentari!!! :)
hola Mireia! comentaris com el teu sí que són una joia! ;) perquè són com una mena de combustible que m'espenta a intentar seguir fent els meus retalls i bocins! Gràcies pel teu generós comentari i per passar-te per ací!! :))
german | 25-10-2009 - 20:29:57 GMT 1 #