La tronada
Som el punt i seguit d’un trajecte ensordit pel miler de veus que el voreten. La història no comença amb nosaltres i, la nostra, només és la setena vida... la del final ben conegut [algú l’ha inventat per nosaltres].
I les persones només acceptem el nostre destí en el darrer instant, quan aprenem forçadament fins i tot allò que ens havíem promés no aprendre. Passa a passa...
...com l’aigua quan descobreix el seu destí, iniciem un trajecte amb la parsimònia d’una bèstia envellida de tant caminar i continuem... i prenim força... i tot per despenjar-nos fins tocar el terra on, sense remei, continuem regolant; esgolant els cossos nus per totes les valls.
El cel, ja net, ens observa amb la certesa d’un pròxim retrobament. El cel és l’únic que ho sap bé... sembla que ja no em quedava res per fer i vaig decidir d’enamorar-me.
Salut!
La Tafanera
del.icio.us
Això voldria saber jo
Germà, el poetes, creus tu que naixen ja enamorats? Privilegi? O castic?.
Tio Patxi
xavierus | 21-09-2009 - 07:19:32 GMT 1 #
Diuen que "voler" no és sempre "poder" i en este cas, a lo millor algú podria dirte-ho, pero no seré jo, perque crec que ací, el més important és la voluntat....és fantàstic l´objectiu que et proposes: no és fàcil, però les empreses més difícils són les més gratificants quan s´aconsegueixen...
(Tio Patxi, si em permets, jo crec que els poetes naixen enamorats, i que és a la vegada un privilegi i un castic)
Monique
Mónica | 21-09-2009 - 15:41:28 GMT 1 #
Vaja, les coses mes imposibles, de vegades, també pasen.
Es precios el q has escrit. Supose q sentiments molt forts recorren ara per les teues venes i es convertixen en crits de tinta quan escrius.
Pareix dura la vida. I més si s'apren caminant o si el dones conter, quan lliges o escrius, de certes coses.
Eres un poeta. No ho pergues mai.
I gaudix de l'amor, q no es etern, però es fabulos.
dimare | 21-09-2009 - 15:49:17 GMT 1 #
hola Tio Patxi! em sembla que no, que no naixem enamorats; perquè tinc la sensació què és més un càstic que un privilegi i això deria una putada massa gran! -però no està tan malament! :) [la resposta de Monique t'o diu tot].
hola Monique!! dissortadament voler no és poder i menys si es tracta d'assumptes "tan delicats". Però, realment -afortunadament-, no és cap objectiu el que m'he fixat!! ;) i en el fons és trobe que és un patiment massa dur de passar...
hola dimare!! gràcies, com sempre, pel teu comentari! ;) Sent decebre't, però només és una forma d'expresar coses -no hi ha un fons real. No ho sent ni em penedisc: simplement m'ha eixit dir eixes coses. -i és cert, s'aprén només caminant! Gràcies per dir-me poeta (és massa generós!!). De veritat no reconeixes la frase? (...) -una pista: li l'he furtada a un guionista de Hollywood!! :D
german | 21-09-2009 - 21:55:23 GMT 1 #
veus? tothom va esvalotat en ple excés tardorenc! i s'escriuen els millors textos portat per aquesta febrada tan intensa...! ;)
elisabet | 22-09-2009 - 07:01:11 GMT 1 #
hola elisabet!! supose que tens raó... potser la tardor siga pitjor que la primavera! ;) I ha sigut tota una coincidència, però la gent ha [hem] tornat revolucionada de les vacances. Gràcies per la visita i pel comentari!! Salut!
german | 22-09-2009 - 19:56:01 GMT 1 #
I jo que em pensava que l'enamorament no es pot premeditar, que venia sol!!
Mireia | 01-10-2009 - 11:36:01 GMT 1 #
hola Mireia!! tampoc crec jo que es puga premeditar, però, d'alguna forma, en algunes ocasiones, sí que es pot veure arribar des de lluny... ;) Gràcies pel comentari!!
german | 01-10-2009 - 16:56:07 GMT 1 #