Decepcions
Podem esforçar-nos pensant que res no ens decebrà ja mai. I aprenem a esperar amb serenitat les coses i les persones, perquè realment creiem que no tornarem a caure en el parany…
…i quina equivocació més gran.
Salut!
Podem esforçar-nos pensant que res no ens decebrà ja mai. I aprenem a esperar amb serenitat les coses i les persones, perquè realment creiem que no tornarem a caure en el parany…
…i quina equivocació més gran.
Salut!
Arxiu | Crea el teu Bloc Ara! Fàcil i Gratis
La Tafanera
del.icio.us
Això voldria saber jo
El primer que sol decepcionar a qualsevol persona es un mateix.Ens hi sorprenem un dia fent allo que no imaginavem mai que fariem i amaguem la decepció de la millor manera que podem.
A determinades societats catoliques com la irlandesa hi ha un fatalisme sensacional en el que tota persona te la certesa de que el futur sempre sera fotut i per tant no se senten decebuts mai.
Els experts en psicologia dirien que totes les decepcions acaben dins de la motxila que portem darrere farcida de les experiencies de la vida.
dimoni de xiquet | 16-06-2009 - 09:45:20 GMT 1 #
Que trist el que diuen per ací dalt, eixe fatalisme... preferisc que em decepcionen a estar sempre pensant que van a decepcionar-me
Comtessa d\\\\\\\'Angeville | 16-06-2009 - 18:03:52 GMT 1 #
hola dimoni! la primera cosa que dius és ben certa: els primers que tendim a decepcionar-nos som nosaltres a nosaltres mateixos, però pense que això passa molt ràpidament i la decepció acaba convertint-se en fortalesa; perquè senzillament coneixem quins són els nostres límits i les nosetres destreses. I quan això passa ja sabem què i com hem de treballar-ho per a canviar. Quan parle de decepcion, sempre ho faig de -fonamentalment- comportament de determinades persones de les que penses que són una cosa i acaben sent-ne una altra ben diferent. I tot és perquè m'agrada pensar que no totes les persones som tan males, sinó el contrari. La meua actitud no és fatalista en absolut, però sí que intente no "esperar més del compte amb una actitud constructiva"... i les coses, majoritàriament, acaben anant bé.
Comtessa... tots tenim un dia d'eixos, no? :) Benvinguda al blog i gràcies pel teu comentari!! -en la majoria de les ocasions jo també preferisc que em decepcionen a estar sempre pensant que van a fer-ho!
german | 16-06-2009 - 21:57:59 GMT 1 #
Jo, senzillament, no pense ni que em poden decepcionar....fa uns messos una persona em va decepcionar molt (en eixe estil de pensar que és d´una manera i ser d´un altra) pero aixó no ha camviat la meua manera de pensar, crec que la gent és fonamentalment bona; a lo millor és contraproducent pensar així, però huí per huí, i malgrat tot, no sé pensar d´altra manera....
I sobre lo de decepcionar-nos a nosaltres mateixos, tens raó, German, tots coneixem "els límits del nostre país" i on podem i no arrivar, i si per una d´aquelles no ho aconseguim al menys aprenem algo més de nosaltres mateixos.
Monique LaMer | 16-06-2009 - 23:00:15 GMT 1 #
Sou gent encantadora i estupenda.
No estic tan convençut de que tothom es conega a si mateix i que amb aquest coneiximent les decepcions siguen menors.
La historia qual es?
Pot ser concient de la natura humana i les seves desgracies i endevinar que mes prompte o mes tard et decebran o pots viure en el mon de la fantasia i pensar que tots i totes som estupendos.
Supose que encara estic amb aquella historia de la granota i el escorpio.Ja sabeu un escorpio li demana a una granota que li ajude a passar un riu.La granota li diu que no perque li picara.El escorpio li diu que no i convenç a la granota.Al arribar al altra vorera del riu el escorpio li pica i li diu:Es la meva natura.
Porteu-vos be.
dimoni de xiquet | 17-06-2009 - 22:51:41 GMT 1 #
Germán, diu el diari que huí és el teu sant. No sé si ho celebres, però en qualsevol cas, felicitats.
Escolta Dimoni, "Som" gent encantadora i estupenda? Que tú no et consideres encantador i estupendo?? xD
Apa, feu bondat!!
Monique LaMer | 18-06-2009 - 14:54:14 GMT 1 #
hola dimoni! i tant que ho som! ajjajajajajajajajajajajajajajaja... és cert que les persones no ens acabem de conéixer mai [entre altres coses perquè canviem amb el temps i això ens obliga a estar repensant-nos constantment]. De totes formes hi ha plantejaments més realistes sobre un mateix que altres. I crec que les persones ni som completament bones ni completament dolentes i totes som bones i dolentes a parts variables i variades... intente no portar-me bé ni en determinades situacions ni amb determinades persones!!! ;)
Monique, fa més de 18 anys que no el celebre. Crec que va ser en l'època en la que vaig començar a odiar visceralment la religió [i els discursos religiosos] -em considere ateu, encara que l'altre dia va eixir un capellà -d'eixos que ni són encantadors ni estupendos- que deia que no hi ha ningú que siga 100% ateu-. Però moltes gràcies pel detall de la felicitacuió!!! :) Salut!
german | 18-06-2009 - 19:09:32 GMT 1 #
Estimat Amic...la vida es dececpció rere decepció, sobre tot de les persones que ens envolten...que li anem a fer...el més práctic és: "Esperar el millor, estar preparat per allò que vinga i acceptar alló que vinga"...
PD. La "Serdada Estiuenca" ja está en "tallers", es barrunta el 5 de juliol...per terres de la Marina Alta...Visca "Los tres cerditos"...
Txema Rico | 19-06-2009 - 08:50:04 GMT 1 #
SEMPRE hi haurà coses/`persones que ens decebran.
Però jo sempre aconsello esperar POC dels altres, així t'emportes menys decepcions.
Mireia | 20-06-2009 - 18:30:13 GMT 1 #
hola Txema, jo tampoc diria exactament que és una decepció rere una decepció i vulguem o no sempre hem d'acabar, com diua, acceptant allò que ve -siga el que siga-. I a vore si quadrem l'actuació de los tres cerditos... què tal el cap de setmana següent?
hola Mireia, pense que esforçar-nos en pensar que res ni ningú ens decebrà té molt d'això que dius d'esperar poc... però, tot i això, de vegades no acaba eixint bé. Gràcies pel teu comentari!!
german | 21-06-2009 - 12:07:56 GMT 1 #
Doncs jo prefeirisc seguir sent una ingenua i creure en la gent. En realitat no el decepcionen, no més q esperes massa d'ells. Es esperar alguna cosa allò q el fa mal.
i si be ho mirem algú ens decepciona pq pensem q es d'una manera o d'un altra i no es aixi. Torna a ser cosa nostra tindre unes perspectives determinaes de la gent.
Es la nostra naturalessa: mirar el mòn des del nostre propi punt de vista. Aixi es normal q ens decepcionen.
Però pedre per aixo la fé en els demes? Mai. Per un q el trenca el cor, el destroça, o simplement t'enganya, i han mil persones meravelloses q t'obrin els braços sense esperar res a canvi.
Jo no vaig a deixar de creure en els demes.
I sobre tot en el q escriu coses com estes reflexions des de l'oix.
Ah!!! I estic totalment d'acord en pareixeu gent encantadora i estupenda.
diana | 21-06-2009 - 18:42:33 GMT 1 #
hola Diana, gràcies pel teu comentari primer que res!! penre que, en el fons, tots estem dient el mateix. La decepció arriba quan esperem massa d'una persona o situació... perquè el desig s'acaba convertint en realitat molt poques vegades. Salut!
german | 21-06-2009 - 21:00:49 GMT 1 #