Bufar els núvols
és la imatge perfecta d’un comportament imperfecte: mitja vida bufant els núvols amb l’esperança absurda de poder-los acovardir…
…l’altra mitja vida dubtant si pujar a una muntanya per a estar-hi encara més a prop del cel.
és també la imatge ideal d’una actitud idealista: tota la vida bufant els núvols per a descobrir al final que només es mouen si ells volen.
Salut!
La Tafanera
del.icio.us
Això voldria saber jo
El falta ja nomes, un poc de tems per a bussejar també en el mar Germà, i a mi per veure’t fent aquest deport que, es lo mes paregut a volar com fan els ocells.
Una abraçada
Tio Ptxi
Tio Patxi | 09-06-2009 - 11:27:51 GMT 1 #
tocar els núvols, volar,... Son comportaments de somniadors. I els somniadors patixen molt, però també viuen en altres mons q els permeten ser feliços quan esta vida els ho arrebata tot.
Pot ser posar els peus a terra es el més sensat, però ser una sirena o un pardal i fugir de la realitat també ajuda. I més si eres una idiota romàntica (sempre m'ha paregut q idiota es un adjectiu dolç si se'l diu un mateix).
En realitat, si bufes i tanques els ulls, pots moure'ls. No hi ha res imposible. O al menys en els ulls tancats.
bset
dimare | 10-06-2009 - 10:14:30 GMT 1 #
hola Tio Patxi! supose que tens raó. De fet el cel i LA mar - que ací anem a fer-li cas al ministeri d'Igualtat! ;) han sigut sempre els espais més misteriosos de la humanitat per la seua inabarcabilitat! :)
hola Dimare! probablement tens raó, però jo preferisc 1000 voltes més un instant de felicitat real que 1.000.000 d'instants irreals... :) ...im'ha agradat molt això de poder moure els núvols tancant els ulls! ;)
german | 11-06-2009 - 17:43:35 GMT 1 #
Hola...
Este cap de setmana he pogut vore el món com ho fan els pardals i les sirenes....encara estic decidint en quin punt de vista em quede....
El que sí sé és que estic d´acord en Dimare, en el que diu que bufar núbols és un comportament de sonmiadors, i com jo em considere una d´ells, puc afirmar que efectivament patim molt però viure en altres mons compensa el patiment.....no sempre, és clar, però algo es algo. I jo també puc dir-me a mí mateixa que sóc una idiota....ara bé, ser una somniadora idiota no vol dir que una no estiga esperant eixe instant de felicitat reial....i si és més d´un, millor que millor.
Monique LaMer | 14-06-2009 - 18:11:30 GMT 1 #
hola Monique!! jo no crec que ser somniadora siga ser idiota... no ho crec en absolut. Perquè els somnis són necessaris, d'entrada, per a estar en la realitat en la que ens movem. Només em sembla que, de vegades, invertim massa el temps amb els somnis i la imaginació [i una part amb les esperances, fins i tot], sense adonar-nos que és un temps que es pot perdre. No sé si estc fent-me entendre... a banda, a mi m'agrada el contacte amb la realitat i creure que allò que faig i que visc és de veritat... i per això deia que m'estime més una experiència en la realitat que en els somnis!! Gràcies pel comentari!!!
german | 16-06-2009 - 17:51:05 GMT 1 #
Ei, monique, es exactament aixo el q pense.
Jo en quede en les sirenes, supose q pel meu horoscop, o simplement pq el silenci q es produix baix de l'aigua es el mes paregut q hi ha a la tranquilitat.
I jo sòc una somniadora nata. i germà te raó, anar pels núvols esta bé, però les coses reals q el pasen, quan son bones son molt millors.
Però lo q germà no sap, es q viure una mica en eixe mon paralel, on tot es possible, el fa feliç, fins q arriva la realitat q desitges i q ser molt pragmatic i no pensar mai en l'ànima i en el cor a vegades fa perdre més temps q posar els peus massa a terra, pq no ens donem la possibilitat de fer realitat els somnis, ni tan sols d'intentar-ho. I si eix alguna cosa mal, i si..., i si...?
I si un dia el esser humans volaren? Ah!! Ja ho fan, amb avió, i gràcies al somni d'algú. La ciència, la realitat es com es pq algú va imaginar o somniar q hi havia una raó per a cada cosa.
Aixi q somniem, imaginem, enamorem-se, fem bogeries,.. i després posarem els peus a terra.
diana | 21-06-2009 - 19:31:43 GMT 1 #