Desencontres
Quan naixem, d’alguna manera, el rellotge de la nostra vida s’avança mitja hora [de vegades la mitja hora és de retard]. I, siga d’una o de l’altra forma, sense saber-ho, comencem a tindre una existència que no és la pròpia.
És només un instant, que es descompta o es recompta, però que ens descol·loca ja per a sempre. I les experiències, els dies i les persones que coneixem i amb les que compartim aquesta ficció, realment, li pertanyen a un altre.
[les de veritat no arribem ni a poder-les imaginar]
Hui, solament sé que porte una vida de desencontres amb mi mateixa i amb tu.
Salut!
La Tafanera
del.icio.us
Això voldria saber jo
el temps real no és el dels rellotges, la virtut està en saber eixir-se'n.
anònima | 26-05-2009 - 19:53:56 GMT 1 #
hola anònima! podria estar d'acord amb tu amb allò què el temps real no és el dels rellotges... de fet estic molt d'acord amb el que dius [és a dir, que hi ha un component mental, racional, previsible >com vulgues dir-li. que ens deixa poder-nos-en "eixir"].
No obstant, ho plantege com una metàfora què, curiosament, té un fons de realitat inexorable. Només és el fet de pensar que, de vegades, la vida sembla tan irreal que pense que no és la meua, sinó la d'una altra persona i tot perquè em sent desincronitzat amb els fets, les persones i el món que m'envolta. Gràcies pel teu comentari i no deixes de passar-te per ací!!
german | 26-05-2009 - 21:30:01 GMT 1 #
Enhorabona pel bloc!!Alcoià?
sfrazzera | 27-05-2009 - 06:47:36 GMT 1 #
El meu desencontre no ha sigut cosa d'un instant, si l'haguera conegut 11 anys abans, hui seria un altra persona.Però el temps em va passar una mal jugada i els nostres rellotges al final anaven descompassats.
La loca dels gats
| 27-05-2009 - 19:41:52 GMT 1 #
Sempre que he patit un desencontre, he pensat que el meu moment vital (el meu estat d´ànim i la meua visió de les coses i la vida) no coincidia en el de l´altra persona; també he considerat la diferència d´edat, la distància o altres factors, pero sobre tot, m´incline a pensar que és una qüestió de "moment vital"....el problema es si després arriva el seu i el teu ja ha passat....Ara bé, mai havia pensat en la posibilitat de que els desencontres es degueren a que hem naixcut mig hora abans o després del moment en que deuríem, o tres quarts, o un dia sencer...Però si com dius, eixe retard o eixa antelació es dona Sempre, com expliques els Encontres? Es que en eixos casos, la "diferència horària" existent entre els dos, es compensa?
Monique LaMer | 27-05-2009 - 23:57:24 GMT 1 #
hola sfrazzera! gràcies pel teu comentari! espere que no deixes de passar-te per ací de tant en tant! -això d'alcoià era una pregunta? ;)
loca dels gats, m'agrada molt la paraula "descompassats" perquè crec que descriu molt bé el tema del post. A voltes són 11 anys, a voltes només eixir 10 segons més tard per una porta... però el resultat és el mateix. Gràcies pel teu comentari [i a vore quan em reserves un forat de la teua agenda de ministra!!! :))
hola Monique!! trobe que és ben cert això que dius de dels moments vitals. Els desencontres, les desincronitzacions, els descompassaments són sempre falta de coincidència d'eixos "moments". I potser l'edat, o les coses en les que estem... o casualitats més perverses, com li deia a la loca dels gats, de no ser a un lloc pèr 10 segons de diferència. Potser siga exagerat dir que el retard o l'antelació es donen sempre [si he donat a entendre això, no volia] i per eixe motiu hi ha qui sí que viu "sincronitzat" amb allò i les persones que l'envolten. mmm gràcies pel teu comentari!!
german | 28-05-2009 - 07:45:00 GMT 1 #
Joder Germán, a veces eres más profundo que el pozo del Tio Raiumundo....vaya tela. Omitiré cualquier comentario filosófico al respecto...simplemente una frase: Otra cerdada ya....Los Tres Cerditos deben atacar de nuevo.
Txema Rico | 02-06-2009 - 15:10:17 GMT 1 #
Txema, i tu eres un exagerat!!! jajjajajajajajjaja De fet, fa temps que los tres cerditos haurien d'haver atacat! :) Com té l'agenda la nostra amiga Pi? ves pensant un dia del mes de maig!! salut i gràcies pel comentari!!
german | 03-06-2009 - 09:34:44 GMT 1 #
els desencontres son con les casualitats, no saps si es el temps, el espai, una mirada fugida o un mal pas en el camí, però pasen.
A vegades poden allunyar-te d'algú fantàstic i a vegades potser el salven d'ell.
Mai se sap. Si creieu en el destí, es ell el q ho maneja, i si no, busqueu les vostres conclusions.
dimare | 22-06-2009 - 21:07:25 GMT 1 #