Exclamació
Una veu tota excitada avisa ben fort d’un fet que sembla extraordinari. Els qui l’han escoltada corren igualment emocionats al so de l’exclamació: veniu!!, crida la veu.
I la tropa de nans es planta allà, enmig de la plaça. Un gos, lleig com un dimoni, intenta beure de puntelletes d’una font que [com totes] degoteja suaument.
No li fan res. Només el miren meravellats mentre l’animal fa els mil equilibris per a no caure... com descobrint un món que només ells poden contemplar.
Beneïda innocència.
Salut!
La Tafanera
del.icio.us
Això voldria saber jo
A la Shiva li agradaven les criatures. Ara ha fet un any que ja no la tenim, però la recorde cada dia i, al llegir-te la torne a plorar.
Però també sé que va viure bé fins el final i que només va anar una vegada al veterinari.
Vull pensar que va ser una gossa "feliç", tot i que encara la plore i la trobe a faltar cada matí i, com ara, cada nit.
Saps una cosa? Encara no puc mirar als animals als ulls perquè de seguida em fique a plorar.
I conste que parle dels animals de quatre pates ;-)
B7s
Tereseta | 06-05-2009 - 22:45:35 GMT 1 #
hola Tereseta!! pel que contes i per com la tractaves sé que era una gossa feliç... va tindre la sort de conéixer-te!! ;)
german | 07-05-2009 - 20:00:49 GMT 1 #
Todos los días me cruzo en el trabajo con perros (y gatos) de todo pelaje y condición, y aunque la tradición dice que no les gustan los carteros, la verdad es que me llevo bien con todos ellos; será que saben que me gustan y la verdad es que echaré de menos a más de uno cuando deje el barrio que reparto.
Nunca he tenido un perro al que haya puesto nombre, pero sí he disfrutado de la compañía de dos perras y ahora de una tercera, que han compartido y aún comparten la vida de gente importante para mí. En cambio, puse nombre a una hámster, que no me recibía al llegar a casa, pero distinguía perfectamente mi voz de cualquier otra y sólo aceptaba pipas de mí....
Siempre me sorprendo ante la infinita capacidad de dar de los animales, la alegría que pueden ofrecernos y lo poco que piden a cambio.
Monique LaMer | 07-05-2009 - 23:18:04 GMT 1 #
Germán no ni han de gossos lletjos.
Tatiana | 10-05-2009 - 19:36:24 GMT 1 #
hola Monique,
los perros y los gatos pueden ser más humanos que las propias personas. Y creo que pueden serlo en todos los sentidos. Además, como dices, los animales tienen una capacidad de "dar" sin esperar, realmente, nada a cambio, que asusta. -intuyo que los perros también te echarán de menos cuando dejes de repartir en ese barrio! ;) Gracias por tu comentario!!
hola Tatiana! dona, hi ha gossos que són més bonics que altres, si vols. El gosset no era especialment guapet, però va vinga, tampoc no era tan lleig! ;) Gràcies pel teu comentari!!
AÇÒ em porta a fer una puntualització molt precisa sobre el post. És evident que els textos sempre evoquen coses diferents de les que vol l'escriptor. M'ha resultat ben xocat que aquest post haja dut els vostres comentaris cap el món dels gossos i dels animals per extensió. Jo només volia parlar de la capacitat dels xiquets per adonar-se de realitats que els majors fa temps que hem deixat de contemplar fascinats. Tot i això, pel que s'ha vist, el text tenia més lectures i heu aconseguit donar-li una dimensió molt xula que no tenia en un principi i que ara sí que té!! :))
german | 10-05-2009 - 21:37:26 GMT 1 #
Aixó és merit teu, German....
Monique LaMer | 10-05-2009 - 22:49:36 GMT 1 #