Roba vella
Un bon dia decidim mirar dins la caixa de les nostres vides i sembla que només hi haja roba vella i esqueixada. Potser siga perquè l’hem anat deixant allà, a poc a poc, una mica oblidada i una mica sense pensar.
Però les classes de tela tenen sempre una caràcter d’anticipació... i la claror, que de seguida l’envolta quan alcem la tapa, ens diu si les puntades es desfaran o encara suggeriran els seus colors i formes.
Després de mirar, potser, tornem a deixar dins alguns retalls sense importància i la tancarem de nou. I com un veixell segellat al pas del temps, romandrà tranquil fins que, enjogassat, l'obrim de nou.
Salut!
La Tafanera
del.icio.us
Això voldria saber jo
Bon dia!!!
Després ens dius a la resta de la gent algunes coses relacionades ambla poesía, i amb la manera d'escriure...
És un post preciós, però deprés de mirar també, potser, trobem retalls importants, que fan mal i que millor ni recordar les formes que tenen, perquè encara i passats els anys recorden temps de dolor.
I també i com no podía ser d'una altra manera en trobarem dels que voldries que encara foren vius, però precisament això és la vida:retalls, records, presències i absències.
Que tingues un dia ple de coses ben xules.
B7s
Tereseta | 27-04-2009 - 06:13:46 GMT 1 #
Aixó dels armaris hi te molta simbologia oi que si?
Com que vivim en un mon de llançar-ho tot a la brossa es fa dificil saber guardar coses que representen sentiments.
La canço que he possat al blog m'agrada i no sabria dir res mes.No crec estar en aquell moment d'anim.
La canço es una versió que varen fer els xicons de la carrau i la van fer per al disc de la marato de tv3 que anava dedicat a les malalties mentals.
Tinc curiositat per les enfermetats mentals ja que pense que en molts casos la psicologia es un engany i el unic que fan es fotre a pastilles al pobres desgraciats que van a parar a les seves mans.
que tingues bon dia german
salut
dimoni de xiquet | 27-04-2009 - 17:01:35 GMT 1 #
hola Tereseta!! moltes gràcies pel teu comentari. Els retalls, per a bé o per a mal, poden tindre molt poder en el present. Només és la importància que els hi donem... ;)
hola Dimoni! Això dels armaris, de fet, és molt simbòlic perquè representa un espai molt reduït i tancat on no entra la llum... ideal per a guardar secrets o, simplement, records. És curiós que faces referència, precisament, al fet dellançar coses a la brossa. Tens tota la raó: en ocasions, actuem amb els records i els retalls de la memòria de la mateixa manera que ho fem amb alguna cosa que ja no necessitem i que llancem. -queda entés això de la cançó. A mi també em fascina la idea de què o qui decideix què és estar bé del cap... perquè en més d'una ocasió és només una qüestió de percepció i de convenció. Gràcies pel teu comentari!!
german | 29-04-2009 - 08:24:12 GMT 1 #
Moltes gràcies, German, pel teu comentari, és un consol saver que algun dia eixos records tornarán....de fet, no fa molt vaig recuperar un, per aixó "De recuerdos perdidos..." té una segona part, que es publicará en un parell de dies per no estropear una sorpresa...espere que no et moleste, pero pense utilitzar la teua exprexió de la "memòria profunda"....
Trobe certa relació entre els nostres post, jo parle de records i tu de roba vella i retals que també ho són...de vegades els records, inclús els roins són com eixa samarreta que no pots tirar perquè "encara no estàs preparat"...
B7s!!
Monique LaMer | 30-04-2009 - 21:21:35 GMT 1 #
hola Monique!! pense que estan molt relacionats, de fet, els dos posts. Els records, tant els bons com els no tan bons, formen part d'un bagatge del que no ens podem desfer tan fàcilment. A mi m'agrada pensar que els records són els retalls de tela amb els que està confeccionada la nostra vida. Gràcies pel teu comentari!!! b7s
pd. per cert, segurament l'expressió "memòria profunda" no és meua; així que per favor utilítza-la!!! :)
german | 03-05-2009 - 09:56:34 GMT 1 #
Muchísimas gracias por tu comentario, German....
Ya que para cada momento de la vida hay un libro, me pregunto si hay un número finito de libros que pueden influirnos....lo que sí tengo claro es que no hay una edad límite para que un libro nos influya, porque nos pasamos la vida aprendiendo hasta el final.
Como tú, hace mucho que ví por última vez El Bazar de las Sorpresas, debe hacer al menos dos años, aunque es de esas películas que tienes en lista para comprar...de esas que te hacen sentir bien, creer que todo es posible...de esas que hay que ver regularmente, para la propia paz interior....ya no hacen películas así, no te parece?
B7s, Mónica.
Monique LaMer | 05-05-2009 - 23:23:55 GMT 1 #
hola Mónica!! Los libros que pueden influirnos son tantos como seamos capaces de leer a lo largo de nuestras vidas... yo diría que es por la única razón por la que sí que hay un número finito.
El Bazar de las Sorpresas es una de esas películas que, directamente, te reconcilia con la vida. Yo hace mucho más tiempo que tú que la vi -creo que aún en el reproductor de beta. Hoy en día se hacen de otro modo... y las vemos de otro modo también. Gracias a ti por tu comentario!! b7s
german | 06-05-2009 - 14:21:33 GMT 1 #