A una amiga
Has arreplegat les llàgrimes més amargues i les has convertides en la pols que s’enduu el vent...
...t’has despullat de tota la tristesa i l’has abandonada a la vora de la sendera més fosca i apartada...
...has fet un fardell amb les penes i ben tancades dins d’un sac les has portades al fons de la mar.
...i t’has vestit amb el somriure il•luminat que només podia donar-te la claror d’aquesta primavera encetada...
...has obert el calaix de les alegries, i una a una han anat enrandant-te totes les faccions del rostre...
...i has recollit els contes, les històries i els fets, que com sense voler els han tornat la vida als teus ulls.
Salut!!
La Tafanera
del.icio.us
Això voldria saber jo
ascolta, saps q l'altre dia van mentar algunes línies del teu blog en el Siutat??????
wella | 20-03-2009 - 13:28:03 GMT 1 #
hola wella! m'alegre que et deixes vore de tant en tant... últimament molt de tant en tant! Sí que ho havia vist. Des que Esther fa el repàs dels blogs de la "contornà" m'agrada llegir-li la columna per vore si trobe alguna cosa nova. Gràcies per l'avís i per passar-te per ací! salut!!
german | 20-03-2009 - 18:40:34 GMT 1 #
Hola, German. Gracias por tus palabras...creo que empezamos a padecer el Síndrome de los Blogs Comunicantes, porque si a tí te hubiera gustado escribir mi post, yo quisiera poder decir a una amiga lo que tú dices a la tuya, pero aún no puedo, espero poder hacerlo pronto y con palabras igual de bonitas que las tuyas.De momento me conformo conque sepa que estoy ahí.
Como tú, yo también he perdido a uno de mis superhéroes, sólo que hace unos años; tuve tiempo, al menos, de hacerle saber que para mí era la Mujer Maravilla. Solía decir que los Héroes de la Infancia no deberían envejecer nunca, hasta que comprendí que nosotros también somos héroes de otros, es una cadena sin fín....
Y por cierto, felicita a tu amigo de mi parte, los superpoderes son muy raros hoy en día, y si sólo se manifiestan los sábados noche, tiene suerte.....lo malo es que ya no hay cabinas telefónicas como las que usaba Superman!!
Un abrazo
Mónica
Monique LaMer | 24-03-2009 - 01:02:20 GMT 1 #
hola Mónica!! No había oído eso del síndrome de los blogs comunicantes, pero puede que en este caso sea verdad! ;) -y eso que no blogueo con la frecuencia que me gustaría. Es cierto que se trata de una cadena sin fin, porque de lo contrario no tendría gracia, es decir, no podríamos detenernos a pensar en superhéroes y en supervillanos... nos hace falta el momento en el que nos damos cuenta de que, efectivamente, somos sólo un eslabón... aunque no sólo uno más!! :) Gracias por el comentario!! b7s
german | 25-03-2009 - 10:46:13 GMT 1 #
Pregunta-li a la teua amiga com fa per convertir les llàgrimes més amargues en pols...Com fa totes aquestes coses la teua amiga?
Tatiana | 27-03-2009 - 21:35:39 GMT 1 #
hola Tatiana!! No crec que ni tan sols ella et poguera donar una resposta. Tots som bé i mal, dolor i alegria, plor i riure... i depén de moltes coses per a que hi haja un equilibri i/o que una de les dues meitats domine sobre l'altra. Jo l'única cosa que crec que sé és que són processos molt personals i que ningú no pot dir-te el què o el com per a eixir-te'n d'un estat d'ànim fotut. Ara bé, també et dic que canviar una actitud vital és molt difícil... però no impossible, perquè l'energia que ens cal per ser feliços o no està en les altres coses i persones que t'envolten però, i fonamentalment, està en tu.
[per cert, definitivament ja no sé per on para el teu blog] :))
gràcies pel comentari!!
german | 28-03-2009 - 08:53:03 GMT 1 #
Tinc dos blogs, http://mexonetperaresumir.wordpress.com/ i http://convivencies.blogspot.com/ que el vaig obrir quan vaig comensar a conviure amb el meu novio. Si t'aborreixes ja saps!jajaja.Deu.
Tatiana | 28-03-2009 - 21:43:14 GMT 1 #