Boira
Hui, poc després del capvespre, una boira espessíssima ha cobert la ciutat… mentre em capficava tractant de trobar un record que m’ajudara a entendre-ho, m’he sentit envoltar a poc a poc pel fantàstic núvol de gotetes en suspensió.
La llum tèbia dels fanals s’esforçava per arribar al terra, però tampoc no ajudava la foscor tancada de l’hivern… i tot alhora m’ha submergit en un paisatge glacial, terriblement bell, profundament inquietant, que m’ha trasbalsat l’ànima.
He deixat de caminar. Un silenci perfectament calculat ha tapat totes les coses i les persones… i durant uns instants he sentit que el món s’aturava, que la vida es glaçava per mostrar-me el lloc exacte de la seua plenitud.
Hui, poc després del capvespre, m’han permés trencar amb la realitat.
Salut!
La Tafanera
del.icio.us
Això voldria saber jo
M'ha encantat la idea de buscar un record per entendre la boira. Ho trobo bellíssim! Petonets
elisabet | 03-02-2009 - 08:52:13 GMT 1 #
Aixó de la boira te un sentit poetic tremendo.Si se te la possibilitat, caminar per les nostres montanyes amb boira es impressionant.Veus una mena de nuvols que banyen rato si rato no i quant arribes a una zona prou alta veus tots aquells nuvols als teus peus com si anessis amb avio.
Tambe te la imatge de ser una cosa que tapa que entervoleix la realitat que confon al personal.
A pesar d'aixó es un fenomen meravellos.
dimoni de xiquet.
pd, la nostra ciutat mereixeria un analisi per part de tots i totes que no estigues contaminat per pensaments economicistes que han fracasat ja.
Si a sanus li exigiem una idea de ciutat amb futur a sedano cal exigir-li el mateix.
No pot ser que un dia estiguem en contra de la canal i el turisme i al seguent tot el contrari.
Pero vivim en la ciutat del silenci, llastima.
dimoni de xiquet | 03-02-2009 - 10:42:39 GMT 1 #
El que contes és preciós, com quasi tot, però et vull contar una xicoteta històriá.
No fa massa mesos, potser set o huit, vaig estar al prepirineu. Al mirador on en varen portar esta just damunt d'una vall fonda, verda i preciosa. HI havien milers de núvols i, de cop i volta em vaig trobar completament envoltada per eixa boira que t'allunya, i et fa escoltar el silenci mullat i còmpliç. Sols vaig sentir una cosa, millor dit dos coses: la primera la calidesa d'una mà que em feia recordar que era a la terra i, la segona, el soroll d'un bes suau a la galta que em va donar ales. Les dos coses, les tinc ben guardades al cor com a part d'un moment ben màgic i segurament únic.
I m'ha semblat tan preciosa la teua entrada que he volgut compartir eixe moment amb tu.
Ja ho saps, és el que hi ha...
B7s
Lluna de València | 03-02-2009 - 16:08:31 GMT 1 #
hola Elisabet! Em sembla que va ser una associació d'idees automàtica. Ens passem el temps establint paral·lelismes per no acabar-nos de tornar bojos i busquem i rebusquem totes les referències possibles. Moltes gràcies pel teu comentari!!
Hola Dimoni! La boira, com bé dius, té un no sé què de misteri, però al mateix temps és molt suggerent. Juga al joc de la visió i no visió, de transfigurar els paisatges que ens són reconeguts donant-los una perspectiva que no tenien... i, en eixe sentit, és un element clarificador i que amplia la nostra capacitat de percepció [l'enriqueix].
pd: la nostra ciutat... ai la nostra ciutat... ;)
Hola Lluna de València! Primer que res, moltes gràcies per compartir eixe record amb nosaltres [ara ja queda a la nostra memòria particular i el podem aprofitar per a quan alguna cosa ens sorprenga tinguen nous punts de referència]. En segon lloc, estic molt d'acord amb això que dius què la boira ens fa "escoltar el silenci". Gràcies pel comentari!
german | 03-02-2009 - 23:22:23 GMT 1 #
Visca les "sensacións nórdiques"...
Txema Rico | 05-02-2009 - 11:24:45 GMT 1 #
jajajjaajjajajaja... no havia caigut! :)
german | 05-02-2009 - 18:38:26 GMT 1 #