A la caiguda de la llum
No podia ser que aquells dies càlids, quan les finestres i les portes romanien obertes, duraren eternament. A la caiguda de la llum, els instants davallen a la realitat indiscutible i s’emboliquen amb la foscor dels anys… i la brisa, enjogassada a la vora de la pell, ens abandona fent el darrer alé del dia.
Els moments, per tot arreu, marxen regalant una imatge congelada… i per això no menteixen: viure solament representa el present fugit, l’ara apressat d’un dia a dia, que només deixa referències per al futur incert.
Potser sols hi ha l’esperança de saber-ho entés… part d’una absència incompleta… part d’una presència solsida en terra.
I és que a la caiguda de la llum, no hi ha res més que el record, matisat amb el perfum dels dies de dolç i [in]conscient benestar.
Salut!

La Tafanera
del.icio.us
> alé s'escriu alè
hu ho | 28-09-2008 - 22:07:44 GMT 1 #
hola hu ho i benvingut al bloc!! gràcies per la correcció... hauré de tindre el diccionari més a la mà!! ;)
german | 29-09-2008 - 07:48:37 GMT 1 #
És correcte escriure alé
Cris | 29-09-2008 - 09:07:41 GMT 1 #
hola Cris, benvinguda de nou! ;) veig que el tema del post no ha interessat gens... jajajajjajaajajaa
en tot cas, gràcies per l'aportació!!! :)
german | 29-09-2008 - 11:48:21 GMT 1 #
i també amb l'esperança de retrobar-nos amb eixa càlida llum dia rere dia
annamari | 29-09-2008 - 15:45:38 GMT 1 #
hola annamari i benvinguda al bloc! i això també és com dius: esperar que les coses que vivim puguen ser en un estat d'ànim dolç. Gràcies pel comentari!
german | 29-09-2008 - 18:09:23 GMT 1 #
I és que a la caiguda de la llum tot es veu d'un altre color i els records queden tenyits de tots els tons possibles que variaran cada moment segons l'estat d'ànim del qui els pensa.
Violant | 29-09-2008 - 23:17:00 GMT 1 #
hola Violant! i és com dius i, a més, la llum de la tardor no és com la de la primavera ni com la de l'estiu, ni tan sols com la de l'hivern; on a totes les hores del dia hi ha mil matisos que tindre en compte! gràcies pel comentari! ;)
german | 30-09-2008 - 07:10:40 GMT 1 #
No és que no m'haja interessat el tema del post. Sempre m'agrada llegir els teus escrits però crec que no calen comentaris. M'agrada molt com escrius. A més, què vols que et diga jo de la caiguda de la llum, jo que em faig dir l'hora violeta, un instant del dia que mai té un mateix color.
Ens veiem divendres, per cert, que vol dir exactament, "ara després et cride?" jejeje.
Besets
Cris | 30-09-2008 - 10:24:44 GMT 1 #