El Cactus
Al igual que les persones, quan les plantes van entrar a viure en les cases, de sobte, van necessitar més atencions de les que li demanaven a la naturalesa. I de totes, no obstant, els cactus són les més fidels als seus orígens. Sense aigua, apartats, oblidats… i, com deixes d’anar atent, ja t’han furgat la pell… però a canvi, sempre, estan esperant eixe moment de l’any quan mostren el millor que porten dins [les flors dels cactus són, potser, de les més belles].
Pràcticment res demanen i ho donen tot. Hui m’he parat davant una planta ‘normal’ que hi ha a casa [no em pregunteu com hi ha arribat]. L’hem regada, li hem posat el millor fertilitzant, l’hem deixada prop de la llum natural… i totes les recomanacions de qui ens la va vendre. El fet és que s’asseca lentament, sense remei i en poques setmanes ha perdut l’exuberància que ens havia captivat.
Em quede amb el cactus.
Salut!!
La Tafanera
del.icio.us
Això voldria saber jo
Les flors del cactus potser siguen de les més belles, però la seva bellessa sol durar un dia per el que he llegit.I floreixen una volta a l'any inclús alguns cactus ni floreixen, vull dir que totes les plantes incluin el cactus perden pronte la seua exuberància.Jo sóc l'unica bellessa que no perd l'exuberància...jajaja.(un poquet de sentit del humor que m'acabe d'alsar).
tatiana | 10-09-2008 - 09:37:05 GMT 1 #
Potser les flors dels cactus siguen una metàfora que diu què la bellesa està a l'interior i per això duren tan poc... les plantes que porten tota la bellesa per fora, no són tan sinceres! :) Per cert, ací ningú dubta que tingues una bellesa exuberant!! ;)
german | 10-09-2008 - 20:34:13 GMT 1 #
Segur que existeix una planta que porte tota la bellesa interior tant com exterior i que siga molt sincera.Soles has de trobarla,pero estic segura de que existeix.(potser asó siga una metafora..o no!)Gràcies, gràcies...
tatiana | 10-09-2008 - 21:18:39 GMT 1 #
jeje... mmm, mira, no vaig a negar-te que puguen haver flors i plantes més belles i sinceres :), però és una bellesa com massa evident i fàcil. Els cactus és com si no ho tinguéren tan fàcil, perquè no són tan bonics d'entrada, però discretament poden ser més bonics que la majoria [o moltes] de les plantes [encara que siga un dia]... però com si no hagueren de demostrar res i perquè no els fa falta... crec que sempre s'ha de mirar l'interior, encara que l'exterior siga molt cridaner!
german | 10-09-2008 - 23:38:13 GMT 1 #
Hola de nou benvolgut amic.
Que raó tens quan parles dels cactus de la seva resistència i fins i tot es podria parlar de la seua fidelitat. Fa anys es deia que era convenient ficar un cactus al costat dels ordinadors per que xuclaren l'energia que emanava de les màquines. Això em va fer pensar i crec que de la mateixa manera que son "sensibles" a eixa energia mecànica, també ho son a les energies que les persones irradiem. Així, ens podem trobar, per exemple que hi han persones que no poden tenir cactus perquè se'ls moren sense remei i altres que podrien fins i tot tenir-ne una selva sense fer res de res.
Reconec la bellesa dels cactus tot i que no els considere plantes per a tenir a l'interior de les cases.
Ben cordialment.
Tereseta
Tereseta | 11-09-2008 - 08:24:42 GMT 1 #
A la casa que tenia abans hi habia un cactus en un cosiol enorme.La primera pensada fou de llevar-lo del pati, pero pesaba molt.I alli va quedar.Es una planta que per molt que la putejes aguanta de una manera tremenda.
Fins i tot era tant bona planteta que deixava sempre tots els anys que herbetes voladores es colaren en la terra i s'aprofitaren de la seva terra i de la seva aigua.
Tremendo lo del cactus.
Tindre en compte allo de alcoi digital.
salut
dimoni de xiqet
dimonidexiquet@ono.com
dimoni de xiquet | 11-09-2008 - 08:56:32 GMT 1 #
Això es com les persones....hi han d'algunes que les mimes, les estimes, les complaus...i sense motiu aparent, mai no estarán quan les necessites. D'altres, en canvi, passes d'elles, t'oblides, però quan cal..ahí hi están...el cactus, tres quarts del mateix....
Txema | 11-09-2008 - 17:17:55 GMT 1 #
ostres, si tarde en vindre un poc més m'ompliu la parà de comentaris! :) Això's-tà bé!!!
Tereseta, el que contes de posar la pobra planteta al costat d'un ordinador sona cruel! :) De totes formes, prendré en compte la recomanació!
Dimoni, benvingut al bloc i gràcies pel comentari! Crec que l'admiració pels cactus em ve d'una història molt semblant a la que contes (en casa també en teníem un molt vell -que venia de casa de la meua auela).
Mestre, amic i serdo Txema, què puc dir? Quanta saviesa vessen les teues paraules! ;)
german | 11-09-2008 - 21:47:12 GMT 1 #