Preguntar si
A més de les preguntes de sempre, volia saber si el somriure de la teua existència era real... perquè pensava que no ho haguera dit mai... que no ho haguera endevinat mai per mi mateix, sense haver-ho fet.
Però preguntar-li a la realitat de quin material consisteix la seua substància és incongruent... ara ho sé. Ho vaig fer i, en adequada conseqüència, vaig esperar una resposta que tardava en arribar... sempre ha tardat en arribar.
El silenci, l’aparent silenci calmat dels teus llavis, em desconcertava profundament. Només quan el temps [que deixa de mirar quan res no s’espera d’ell] em tranquil·litzava, vaig poder contemplar la plenitud de la teua contestació...
...i hi havia una energia càlida que aprestava una presència fascinant, un rostre il·luminat per les vires de foc de la mirada... una íntima paraula de ser, enrandada amb els mil colors del naixement del dia.
Salut!
La Tafanera
Remoume
del.icio.us
Això voldria saber jo
Encara no entenc perquè em deixes sense paraules cada volta que et dona la gana...
És preciós el que has escrit. Molt xulo i em fa ràbia cada cop que m'emociona el que escrius perquè, encara que no ho entenga, hi han vegades, con hui, que em fas treure les llàgrimes sense saber exactament perquè.
Tot i això ja saps con soc, una mica bleda per a estes coses.
No deixes mai d'escriure coses tan boniques com les que escrius. I ho dic de tot cor.
B7s
Tere | 29-06-2008 - 23:01:02 GMT 1 #
hola Tere
després de llegir el teu bloc, simplement puc dir que espere que foren llàgrimes d'alegria!!! :) No és la meua intenció fer plorar ningú i més quan el que escric [i en aquest cas especialment] està tot escrit des d'una experiència molt positiva.
I t'he de dir una cosa: sempre està bé que els textos conserven una part d'incomprensible (que pot ser molt gran o menuda), perquè així estan retenint una part de qui els ha escrit. Si aconseguírem apropiar-nos sempre de "tot" el que diu "l'altra persona" deixaríem de ser un poc nosaltres mateixos!
gràcies pel comentari!! ;)
german | 30-06-2008 - 22:15:31 GMT 1 #
Hola de nou.
Plorar de tant en tant està bé i potser vol dir, senzillament emoció.
Emocionar-se es una situació que pot tenir molt colors i matisos i en este cas mai pot tenir cap matis negatiu. Passa, se sent. És conta a qui es pot contar, es viu i ja està. No té més importància.
Tens raó quan dius que deu haver sempre una part d'intimitat en la manera d'escriure. Però jo afegiria que no totes les persones ho sabem fer amb la mestria amb la que tu ho fas.
Endavant amb els bons moments compartits o que encara han de venir ;-)
Molts B7s
Tere | 30-06-2008 - 22:48:26 GMT 1 #