Una darrera vegada
Hui he recordat que fa molts anys que no faig una volta en bicicleta. No tinc ni la més remota idea de perquè m’ha vingut al cap precisament hui. Potser siga perquè ahir va ser el dia més llarg de l’any… i l’oragte seré i el bon temps em porten moltes vegades als moments de la infància on, per a la meua sort, en va haver una de bicicleta.
M’he preguntat quan va ser la darrera vegada que pedalejant-pedalejant vaig anar a explorars marjals i camins de terra… he volgut visualitzar el moment exacte d’aparcar la bicicleta per a no tornar-la a conduir mai més [i en aquest cas és literal, perquè el vehicle en si, ja no el tinc]… i no he pogut.
El pensament m’ha entretingut una estona… mentre, han anat venint-me a la memòria coses que vaig fer una darrera vegada i que ja mai més han sigut: el darrer dia que em vaig posar aquella jaqueta grisa de llana, el darrer dia que vaig punxar “play” en aquell ràdiocassette, el darrer dia que hi va haver cine en aquell cine…
…i el fum de coses que us vinga al cap! Totes molt quotidianes. Totes tan insignificants per repetides i habituals, què no ens adonem de la importància que tenen.
Entenc que per a cada persona la percepció serà diferent… no es tracta de cap obsessió, però ara m’adone que sempre m’ha agradat jugar a recordar aquestos moments perquè, potser, siga l’última vegada que es produïsquen.
I recordar-ho és com un darrer viatge a la vida d’aquell moment, a una vida que ja no existeix. I encara que no sigut capaç de fer-ho bé, hui m’he sentit absolutament feliç recordant la meua bicicleta!
Salut!!
La Tafanera
Remoume
del.icio.us
Això voldria saber jo
Hi han tantes coses que fem sense pensar que seran la última vegada, que potser siga millor ni pensar-ho...
De tant en tant em venen al cap algunes coses (que millor les continuo deixant per a la meua intimitat) que quan penso que ja no han de tornar em sento alliberada i, d'altres que em fan sentir una mica "bleda" per no haver sigut capaç d'endevinar que anaven a ser la darrera vegada.
Tot passa, però no sé fins a quin punt tot queda.
Per si de cas vaig a gaudir de la nit de bruixes, de la nit de Sant Joan i dels encanteris que encara queden per fer ;-)
B7s
Teresita | 23-06-2008 - 23:30:08 GMT 1 #
M'agrada el post, t'ha quedat molt prousiano
la loca dels gats | 25-06-2008 - 18:31:20 GMT 1 #
Jo també solia pensar molt en les coses que un dia es van acabar. I, generalment, em feia molta pena perquè sols recordar allò que et va fer feliç. O, fins i tot, allò que et va fer mal, però desdibuixat pel temps. És a dir, sense el dolor.
Però, saps? Últimament pense més en totes les primeres vegades que encara em queden... I me'n queden tantes, que no sé per on començar.
wella | 25-06-2008 - 19:26:46 GMT 1 #
Teresita, em fa goig cridar als quatre vents que travesse una època de tranquil·litat i serenitat [encara que en dies com hui algunes coses l'enterbolen ;) -] i això només vol dir que, encara que sé que hi ha coses que més val recordar-les, hi ha una "majoria" que simplement em fan adonar-me de la riquesa de la meua vida [i tu ho saps! :)
Loca dels gats, gràcies pel post!! ;) a tu el comentari t'ha quedat molt... mmm, molt com un aforisme de Tagore!! :) Sé que et dec una telefonada i que ha de ser abans que s'acabe el mes!!
Wella, benvinguda de nou al bloc! :) És cert que si no pensem en els començaments ens deixem perdre també moltes coses... a partir d'ara pensaré també en les "primeres vegades" i en el que contenen de "possibilitat". Gràcies pel teu comentari!
Salut a les tres!
german | 25-06-2008 - 21:51:06 GMT 1 #
i la darrera volta que eixires a sopar amb els "serdos"? No será la darrera, darrera, veritat?... La Finca ens espera en eixe Tirol Il.licitá...
Txema Rico | 27-06-2008 - 15:16:21 GMT 1 #
nooooo, ni pensar-ho!!! jajajajajajjajajajajajajajajaj Ja tinc ganes de visitar eixa Finca! :)
german | 29-06-2008 - 18:38:18 GMT 1 #