Reflexions des de l'oix
Una, dues, tres... mira't a l'espill i sabràs qui ets!

[...]

Aquell dia va ser sense voler que tornava a trobar-se allà: replegar uns papers, tancar una gestió, recuperar un objecte... res no tenia sentit realment. Només havia tornat per poder observar una darrera vegada l’Estança. Era evident que ningú havia obert la senyorial porta d’entrada en una eternitat i això li esqueixava els bategs del cor. Dins, l’enyorat espectacle l’esperava plàcidament: làmpares, parets, mobiliari… tot perfectament disposat, tot perfectament conservat.

[...]