Estima retentada
Les estades en els llocs d’ànim especials es recorden ja sempre. I, de tant en tant, tornen a sentir-se, com una vella remor que ens remou de dalt a baix…
…com l’aigua fresca d’un rierol viu…
…com la darrera vegada que trobes els ulls de qui estimes.
És quan, a més de la memòria, retenta la plenitud dels moments… la seua intensitat,
I em sembla de tota lògica, que la memòria els preserve com el bé més preciós.
La mediocritat de les nostres existències, embossades per una allau d’insignificàncies imposades, els dóna la lluentor que, de vegades, recobren.
…lluny de la mirada del món,
…protegides en la foscor íntima de l’ànima,
…vives i senceres… per molts anys que passen, per molta història [re]correguda, apartades del que som als ulls dels altres…
…les estimes sobreviuen la marxa dels dies i ens recorden que hem estat vius, que hem tingut la mirada neta i que hi havia una llum que era sincera…
Salut!
La Tafanera
Remoume
del.icio.us
Això voldria saber jo
Ai! si no fora per eixa remor de l'ànima que ens torna la calma en el fragor de la batalla. Ai! si no fora per la intensitat d'eixe moment màgic que alguna vegada va ser.
La loca del gats | 11-03-2008 - 18:42:41 GMT 1 #
què puc afegir? :) Gràcies pel teu comentari!!
german | 15-03-2008 - 10:11:32 GMT 1 #
A mi em deixes sense paraules.
sols puc dir-te que de vegades, quan bufa el vent em porta records, imatges, olors... i tot això em fa reviure alguns instants preciosos.
Però ja veus com no soc capaç de ficar-li la poesia amb la que tu t'expresses de tant en tant.
T'admiro per això...bé t'admiro en general
B7s
Tereseta | 17-03-2008 - 18:51:59 GMT 1 #