Reflexions des de l'oix
Una, dues, tres... mira't a l'espill i sabràs qui ets!

Dir “açò és la pera” és una expressió bastant comuna. Tot i això, al meu parer, s’aplica malament... m’explique.

Tot ve de la primera volta que vaig saber que les peres, a diferència d’altres fruites, es fan roïnes de dins cap a fora i no de fora cap a dins [com sol ser més habitual]. És a dir, que poden tindre el millor dels aspectes, però estar podrides des de la soca-rel.

Què he de dir-vos? [...] m’encanten les peres i, en certa mesura, em fa molta ràbia aquesta característica tan estranya que les fa diferents... i només és el que hi ha.

Pensat bé, és fàcil establir un paral•lelisme amb determinades persones [públiques –o no.] i la característica tan fascinant d’aquesta particular fruita. Quanta pera solta hi ha pel món!

Perdoneu la sèrie de “post” bròfecs, però és que els polítics em tenen fins els coll...

Salut!