Fanatitzada
Aquesta adjectivació ben bé podria ser el títol d’una pel·lícula. Però no ho és. Senzillament explica un estat mental que, recentment, torna a apoderar-se del col·lectiu [dissortadament, el fet no és nou... -això voldríem les persones: que tot el que ens passa, fóra nou].
Diuen que el cervell humà [només és per localitzar-ho en algun lloc físic...] es diferencia del de l’animalada perquè és capaç d’enraonar en un nivell que el fa especial, superior [?].
Després de molts anys de donar-li pensades a l’assumpte; em perdonareu, però ja no sé què significa raonar/enraonar [amb els molts i subtils matisos que hi ha entre els dos verbs].
Llevat del fet que sóc incapaç de reconéixer-nos en la gent aquest tret que ens “fa especials”, al menys sí que admet que pot haver existit en el passat [i, qui sap si, en comptades ocasions, en el present].
La persona fanatitzada és la que no escolta, la que repeteix consignes buides de sentit, la que ha renunciat a la seua capacitat reflexiva, la que ha renunciat a la seua llibertat, la que ha renunciat a la seua responsabilitat... aquesta és la classe de gent més apreciada per la classe poderosa.
Fanatitzada... així està la nostra societat.
Es creia que la democràcia ens faria ser [co]decisoris de la nostra actitud.
Es creia que tindre la possibilitat de triar sobre el procés de la nostra existència [a]portaria la lucidesa.
Es creia [creu] que els canvis a millor són per a sempre... quan mai ho són!
I mai podré arribar a entendre perquè tenim el panzell, la barra i l’actitud desproporcionada de creure’ns especials.
Salut!
La Tafanera
Remoume
del.icio.us
Això voldria saber jo
No sé, jo diria que la fanatització és tot el contrari. Vol una participació activa. I en la nostra societat allò que es premia és la no-participació.
efe | 19-02-2008 - 15:02:13 GMT 1 #
Una vegada vaig tenir un amic que ja no és a la meua vida (Pere) que m'explicava quan es ficava metafísic que les persones totes, i per quasi tot el que ens importava ens convertíem en molt sectàries. Ser persones fanatitzades o sectàries, almenys per a mí ve a ser el mateix i he de reconèixer que el Pere en aquella ocasió tenia raó.
De vegades, quan ens impliquem en alguna cosa i la fem pròpia, quan la interioritzem, quan la vivim com a nostra podem perdre de vista l'objectivitat que ens permet continuar triant cada dia de la nostra vida. Encara que sé que l'objectivitat no existeix, sé que hi ha un estat, massa vegades desconegut, que de tant en tant, ens permet la lucidesa de poder ser fins i tot quasi clarividents i no embilocar-nos en algunes "aventures" que ens poden convertir en vertaders talibans o talibanes d'una veritat (o causa) que mai no és única i que fins i tot pot no ser la nostra.
B7s
Teresita | 19-02-2008 - 18:54:14 GMT 1 #
ostres efe, dius una cosa que és certa i m'ha donat què pensar! en tot cas... mmm, pense que no és incompatible. m'explique: es premia com molt bé dius "la no participació", en la mesura què es fa pensar molta gent que, realment, "no val la pena mobilitzar-se perquè res no canvia"... però crec encara que no és incompatible amb el fet que els "fanàtics", una minoria, són els que tallen el percal... en tot cas, encara m'ho de repensar un poc més!
gràcies pel teu comentari!
german | 19-02-2008 - 22:40:46 GMT 1 #
Nuestra sociedad es un asco se mire por donde se mire! saludos a tots
casa | 26-02-2008 - 12:10:31 GMT 1 #