Uns cabells dibuixats
L’esbós d’una figura sol-se fer amb infinitud de línies traçades, aparentment, a l’atzar. Només qui sosté el pinzell sembla poder conferir-li al dibuix final una apariència entenedora... però no sempre.
Ara tinc les mans embolidades amb les línies del teu cap... volia dir... m’he enredat amb els teus cabells i m’esforce per donar-los una forma que encara desconec.
...jugant-les, soltant-les, esgolant-les entre els meus dits.
...i em sent anat del trellat, travessat d’un plaer inexplicable i d’una forma que no arribe a poder definir... que no arribe a poder construir... i, lent, espaiat, desvanit...
...em sent captiu d’un estat de dolça eternitat.
Salut!
La Tafanera
del.icio.us
Això voldria saber jo
No em faces que t’estime, per favor, no.
No me mires amb eixos ulls més grans que l’univers, no me mostres eixe somriure que enlluerna els estels, no em regales eixos besos tant carregats de passió que vessa el meu cos, no m’acarones l’ànima d’eixa manera, no m’òbrigues un espai nou.
Sóc fràgil i em puc trencar si un dia desperte d’aquest món tant simple i tant clar, replet de senti(-t i)ment.
no m\'obligues | 01-02-2008 - 01:10:26 GMT 1 #
què bonic! :)
german | 01-02-2008 - 18:09:35 GMT 1 #