Reflexions des de l'oix
Una, dues, tres... mira't a l'espill i sabràs qui ets!

La insistència dels telers és coneguda. La llançadora va d’ací cap allà sense descans… immutable, amb la mateixa cadència… una, dues, tres… vint mil vegades. Són el ritme i la persistència del seu so.

Però aquestes màquines també s’aturen, de tant en tant: un fil que es trenca, la peça que s’acaba, la montura que s’ha de substituir… en eixos moments els telers també descansen de la seua rutina.

…i són com les persones… també fiten les coses que els envolten… i, de vegades, açò sempre passa quan deixen d’anar per un temps… que… fugit, els torna a la vida, de forma automàtica, voluptuosa i frenètica.

I hui em sembla que som nosaltres qui ens hi semblem: telers que reprenen la marxa de les seues existències, ràpides… i és, però, la música d’eixa rutina la que ens acompanya amablement en el nostre camí.

Salut i bon 2008!