Mai
Ara que puc, t’ho confesse: mai no he sabut què dir quan t’he vist, de sobte, vibrant ací o allà… tan a la vora i tan allunyada de mi.
Ara que ho sé et dic, que mai no he sabut què fer en sentir-te a prop meu; sabent que el més lleu dels contactes em costaria l’alé i el bateg del cor.
I ara, també, que la teua figura s’esvaiex davall la llum trista dels fanals de la memòria, pense que ja no sóc el d’abans… que no em sent ert de por, pel sol pensament de la teua presència… una presència temuda… però molt desitjada.
I ara, amb la vida eixamorant forces i esperances, encara no sabria si dir-te o fer-te, perquè no sé si sóc si pense que no et trobaré mai més…
Salut!

La Tafanera
Remoume
del.icio.us
mai no es pot dir mai
és així | 09-12-2007 - 23:28:26 GMT 1 #
hola "és així"... tens tota la raó! ;)
german | 10-12-2007 - 11:42:20 GMT 1 #
...mai...
...sempre...
Paraules en la majoria dels casos buides. La vida, caprixosa, s'empenya en que eixes expresions només siguen el que es podría anomenar un "brindis al sol".
I tu ho saps, benvolgut amic.
B7s
Teresa | 16-12-2007 - 13:33:37 GMT 1 #
Mai podràs viure si guardes tantes coses dins de tu. I dir-les amb vuitanta anys, amb la dentadura postissa i el gaiatet, no ha de fer molta gràcia, no. Recorda que la vergonya fa ronya!!!!!!
wella | 16-12-2007 - 14:58:43 GMT 1 #
hola Teresa i wella!
gràcies pels vostres comentaris!! vull contestar-vos a l'hora perquè pense que el fons del que dieu és el mateix. quan vaig escriure el post, no em referia tant a la meua actitud o el que pense i com actue. em referia més a una situació [molt] passada.
és cert que està escrit en part com un lament... però jo no em comporte així! ;)
salut!!
german | 16-12-2007 - 21:51:40 GMT 1 #