Les mans
Hi ha poques coses tan fascinants com un parell de mans. Poden la capacitat més brutal de totes, però són fràgils i estan sempre exposades. Poden sostindre fermament un llegó, o un fil d’aigua, o una pistola. Poden ser el que vulguem.
Hi ha qui diu que les mans són un altre espill de l’ànima, perquè poden ser l’expressió més íntima de nosaltres mateixos… són dobles [o triples!] en tots els sentits.
Però no vull fer més filosofia d’aquesta sobre les mans… i he d’admetre-ho sense més pauses: em fascinen més perquè amb elles podria sostindre eternament els teus cabells… perquè amb elles podria perdre’m per sempre en l’infinitat de la teua esquena… perquè amb elles, senzillament, em sent més a prop de tu.
Salut!
La Tafanera
Remoume
del.icio.us
Això voldria saber jo
No podria estar més d'acord amb tu. Les mans formen part d'una orquestra de significats dels quals, sovint, no som conscients. Són tan eloqüents com una manera de mirar, com la inclinació d'un cos envers un altre, com la distància que guardem davant un abisme. Les mans poden ser impacients, ansioses; disfressar el neguit d'una calma aparent; poden ser indiferents, o buscar desesperadament...
Plaerdemavida | 16-11-2007 - 19:51:50 GMT 1 #
hola Plaerdemavida,
gràcies pel teu comentari! i supose que, fins i tot, ens quedem curts amb totes les possibles definicions... pense que faré un "mans II" algun dia.
:)
german | 17-11-2007 - 10:44:28 GMT 1 #