Com et conec
Sí; m’haguera agradat conéixer-te abans dels dies grisos i de vent. Abans que el fred et tallara la pell. Abans que el temps esborrara el darrer somriure de la teua cara.
Et voldria haver vist dansar espontània, un dia d’aquells tous, de sol i benestar. En els dies de la joia i l’encís del temps per vindre. En un instant d’infinita absència del passat, del “sense més”…
… i em pregunte què conec de tu. Em dic si et conec ara i ací o també, només potser, allà i aleshores. I pense, i repense, i més… i arribe sempre al mateix destí: jo t’he vist dansar i somriure…
…perquè res no és pèrdua…
…perquè veig [perquè sé!] que amagats darrere d’aqueix tel de reverència llueixen, com un rellamp, la dansa, el somriure i el sol. Veig la dansa, el somriure i el sol… perquè sobre el fons de tot sura sempre el que som.
Salut!
La Tafanera
Remoume
del.icio.us
Això voldria saber jo
preciós escrit i encertat llaç final "perquè sobre el fons de tot sura sempre el que som".
nenúfar | 22-10-2007 - 15:07:58 GMT 1 #
hola nenúfar,
gràcies pel teu comentari!
:)
german | 22-10-2007 - 19:15:08 GMT 1 #
Jo també enyore els dies de la joia i l'encís del temps per vindre. Però confie que, enmig del malson en el que hem convertit les nostres vides, al final, com tu dius, sure allò que sempre hem segut.
MOlt bonic este text
wella | 11-11-2007 - 21:22:34 GMT 1 #
hola wella,
el secret per a continuar "sent" és saber-ho... :)
gràcies pel comentari!
german | 15-11-2007 - 12:42:39 GMT 1 #