Al Metro
Primer, et llevaria les sabates.
Llavors, sentiries la frescor als teus peus; alliberats després d’un dia intens…
…lentament…
…et faria un massatge poc apressat.
Potser, si m’ho demanares, te’n faria un altre, més suau, al tos i l’espatlla…
…i deixaria que anares al llit, que tou i aprestat t’estaria aguaitant des de la teua cambra.
…i et faria un darrer bes a la galta.
…i una vegada tot s’hagués fos amb el silenci, ja només vigilaria perquè ningú interferira el teu somni…
…però tu ni tan sols t’has adonat que t’estic mirant.
[Salut!]
La Tafanera
Remoume
del.icio.us
Això voldria saber jo
I encara et burles de mi quan et dic que deuries fer poesia?
Siga qui siga la persona a qui dediques estes paraules, és molt afortunada.
Espere que ho sàpiga
B7s
Teresita | 24-09-2007 - 23:01:23 GMT 1 #
Però què coses més boniques i més suggerents. No sabia que tenies un altre blog, això s'avisa, m'agrada llegir-te, crec que tens moltes coses amagades.
cris | 25-09-2007 - 20:51:20 GMT 1 #
Però si tu no pujes mai al Metro.
sargantana | 04-10-2007 - 22:51:47 GMT 1 #