Reflexions des de l'oix
Una, dues, tres... mira't a l'espill i sabràs qui ets!

Envellir o embellir? O era envellir i embellir? Curiosament, tot i la seua semblança fonètica en català, la nostra societat occidental ha convertir en paraules completament oposades aquestos dos termes. La vellesa i la bellesa, clar, tenen [més d’]un component cultural. Determinar el munt de valors que connoten l’una i l’altra requeririen d’una anàlisi que no cap en aquestes línies.

Tot i això, hi ha una sensació, molt extesa [jo diria que majoritària] què percep la vellesa com una tragèdia. Però per què resulta tan tràgic envellir? Per què no s’accepta que és, simplement, una situació més de nosaltres mateixos? No recorde si va ser Marc Aureli que sentenciava: “la vida és una breu passejada entre el germen i la mòmia”. Un pensament molt poc entusiasta, però radicalment cert. I és que, en el mateix instant del naixement, ens trobem ja un instant més a prop de la mort.

I potser tot siga responsabilitat de l’incertesa… aqueixa incertesa que condueix les nostres tremoloses passes al llarg de la vida. I d’això tenim la sensació que aquesta vida, que creiem nostra, és la única. Com és possible, llavors, no tindre l’angoixant sensació d’estar perdent-ho tot a cada instant? Com és possible no sentir-li pànic a la vellesa? Hi ha un altra possibilitat? [Vos prec; estalvieu-vos l’explicació de la fe! La fe és per a qui la tinga].

I arribe al punt de pensar que la tragèdia de l’envelliment no és més que la negació de la possibilitat… dels possibles… de les ocasiones. Envellir és sumar decisions que ens codueixen, massa ràpidament, per un camí d’un únic sentit. Quan volem adonar-nos del que passa sol ser tard… potser no per a tot, però sempre per a una bona quantitat de coses. Sumar decisions ens fa viure una única vida. Una única i absolut[ista] suma de decisions.

Envellir és no arribar a temps a mil vides possibles. Envellir és, en massa ocasions, no poder rectificar, no poder reprendre la nostra vida en un punt del passat amb la perspectiva del futur. Envellir, simplement significa la negació de possibilitats. Envellir és creure’s amb la sort de l’immortalitat.

Deixarem la bellesa per a un altre dia.
Salut!