Giravoltar
Imagineu un espai obert on no hi haja punts de referència. Imagineu que no fóra possible saber quin lloc és, ni quin espai ocupa, ni si té o ha tingut temps. Imagineu-ho. Imagineu la no existència d’eixe no-ser. Heu pensat alguna volta que les coses només són per relació amb altres? Què hi hauria o podria ser-hi al no-ser?
Pot ser només siga el no-lloc on tot és alhora i on tot és en si. On tot puga ésser perquè no hi ha res més enllà ni en cap dels enllà. On tot s’integra i es desintegra perquè ja hi és plenament. Seria com la idea de la plena comprensió, del ple enteniment, de la plenitud. No? Seria una abstracció, una sublimació del que ens envolta a dins i a fora.
Imagineu ara que una cosa emergira del no-ser. Podeu fer-ho? Podríeu recrear un element des d’eixa plenitud? Es podria fragmentar el tot sense que deixara de ser-ho? És possible que el no siga la contestació més pròxima a una certesa. I, comprendre plenament res hauria de ser poder vore-li la cara, una cara, al no-ser.
Crec que a mi estes coses em lleven la son des que recorde tindre ús de raó… i ara no ho fan. Fa unes setmanes que ja no ho em passa. Possiblement haja renunciat a comprendre… o, millor dit, he renunciat al que no puc entendre: m’he rendit al surrealisme de tot i davant d’esta decisió s’ha obert una calma infinita.
Bona setmana, pau i tranquil·litat!
La Tafanera
Remoume
del.icio.us
Això voldria saber jo