Reflexions des de l'oix
Una, dues, tres... mira't a l'espill i sabràs qui ets!

Buñuel contava que l’únic lloc on podia experimentar la llibertat absoluta existia només a l’interior del seu cap. L’afirmació, en certa mesura, no deixa de tindre un sentit molt profund que evidencia les nostres limitacions… físiques. És possible la llibertat absoluta? Potser només al nostre cap… però en quin de tots? En el conscient? En l’inconscient? Millor, què caram és la llibertat absoluta?

Però vull aprofitar-me’n d’esta afirmació. I ho vull fer traslladant-la a l’univers de l’experiència… perquè entenc que el fons del que diu Buñuel no roda massa allunyat. Ara caldria endreçar el borum, no? Jo diria que l’experiència té una dimensió extremadament mental. Dit d’una altra forma: com fixem la importància entre allò que experimentem de veritat i el que només vivim dins de nosaltres mateixos?

[Papà] Kant [com li deia un mestre que vaig tindre], pràcticament no va abandonar mai Königsberg, la seua ciutat natal. Stephen Hawking ha explicat que l’obligació d’estar-hi lligat a una cadira li va permetre esplaiar la seua capacitat espacial. Trobe que els interrogants que es podrien derivar són fascinants… contestar-los ens duria més lluny del que sóc capaç de pensar.

No se sap si un mussol sent la necessitat de la llibertat absoluta. Vital o no, mentida o no, important o no… qui, com i quan experimenta què? on deu ser el lloc?

Salut [!!]