Reflexions des de l'oix
Una, dues, tres... mira't a l'espill i sabràs qui ets!

Hui, no sé perquè, no m’indigna res. No estic enfadat com en altres ocasions ni m’entren ganes d’escridassar ningú. Potser siga el [no]fred de la tardor i l’hivern tan completament atípics que hem patit, que ho fet anar tot més lentament. Però el cert és que hui em trobe bé amb mi mateixa.

És possible que m’haja atacat el cuquet del Nadal? És possible que siga cert això que diuen del carma? Serà un efecte retardat de tota la ginebra que m’he begut durant el cap de setmana?

No vull pensar que la resposta al meu estat d’ànim siga cap de les contestacions a aquestes preguntes… [no sé quina de totes elles em fa més oix] però hui estic tranquil. Perquè hui crec estar més segur de les coses.

Perquè no sé per quina raó hui em trobe més a prop d’un enteniment del que m’envolta. Perquè em dóna la gana!

I tranquil vull acabar l’any. Bona setmana!