Creixen del tot amagades, dissimulades entre el soroll dels mil quefers diaris. I, no obstant, sembla que les haguérem brodades a la llum d’un gresol: hi tenim en compte fins el més minúscul dels detalls.
I tot, potser siga perquè hem aprés a no renunciar a res.
Amb el temps, el trànsit de les coses i els fets va boixant-les amb una minuciositat preciosista. I tot evidencia, només, que alguns comportaments són estèrils i erms.
Salut!
Totes les persones ens hem adonat alguna vegada de tu –tot i la nostra insignificància no podem ser-te indiferents.
I l’ocasió sol coincidir amb l’època quan creiem, desenteses, que l’olor de les coses encara no ens enganya.
Sempre havia evitat escriure’t res...
...perquè no t’ho mereixes; perquè pense que hauries d’observar-nos avergonyida, per mentir-nos a tantes i tantes generacions d’incautes.
[potser és perquè la nit de la humanitat va començar quan la primera persona va orbrir els ulls, i et va mirar, i es va meravellar].
I tu, cada jorn tot just a trenc de fosca, tornes a mostrar-te provocadora... sense dir... sense explicar.
Salut!
Arxiu | Crea el teu Bloc Ara! Fàcil i Gratis
La Tafanera
del.icio.us
Això voldria saber jo