Reflexions des de l'oix
Una, dues, tres... mira't a l'espill i sabràs qui ets!

Sovint, crec que un no sé què ni com tracta de fer-nos apreciar la ignorància; per a sentir-nos contents amb la [l’auto]complaença; per a no tindre vergonya de totes les coses a les que renunciem conéixer… i, de vegades, em sembla que el tal com i què executa el seu pla amb una precisió mil·limètrica… i crec que només som una societat d’idiotes satisfets de ser-ho.

Salut!