Final
La vida s’ha acabat per a mi. Els dies no amaneixen i, ara, les nits ja no es tancaran.
Li dic adéu a un moment, a un cicle, a una etapa, a una història… i és que hi ha tantes paraules per a un únic sentit!
I, potser, siga només un instant de durada incerta que torne, finalment, per no significar res; perquè quan hem aconseguit saber-ho tot, ja no ens serveix de pràcticament res.
En un flaix hauré decidit si t’oblide ja per a sempre… i sempre i mai són les constants que comencen i acaben amb la pròpia persona. El sempre i mai d’un abast ridículament significat.
No vull saber res més de tu.
[aquest “blog” tanca per vacances fins a després de l’estiu… enguany arribe cansat abans, però espere tornar també abans. Què passeu un bon estiu, tingueu o no vacances! Salut!! –germán].
La Tafanera
del.icio.us
Això voldria saber jo