Reflexions des de l'oix
Una, dues, tres... mira't a l'espill i sabràs qui ets!

Quan naixem, d’alguna manera, el rellotge de la nostra vida s’avança mitja hora [de vegades la mitja hora és de retard]. I, siga d’una o de l’altra forma, sense saber-ho, comencem a tindre una existència que no és la pròpia.

És només un instant, que es descompta o es recompta, però que ens descol·loca ja per a sempre. I les experiències, els dies i les persones que coneixem i amb les que compartim aquesta ficció, realment, li pertanyen a un altre.

[les de veritat no arribem ni a poder-les imaginar]

Hui, solament sé que porte una vida de desencontres amb mi mateixa i amb tu.

Salut!

Tremola en l’espai una brisa vibrada i melòdica. I és que he sentit una veu que crida i saluda el matí amb una cadència inesperada.

Desperte amb presses la resta dels sentits i mire i grave els detalls del moviment pausat i enèrgic dels seus llavis i sent la seua veu fresca i de caramel jugant a ballar amb els àtoms del vent.

I em bec tots els ritmes d’aquell so i no puc evitar preguntar-me si hi serà en els anys per vindre la música de la meua vida.

Salut!

El paviment no ha canviat gens ni poc. Continua, essencialment, sent el mateix... serà que les sabates li donen una altra textura.

Les portalades i els balcons tampoc no tenen res de molt nou. Potser dels cossiolets brolla més vegetació... això és normal en maig.

El solar entre els números 13 i 17 continua oferint el mateix aspecte caòtic i deixat. Igual hi ha més runa que abans... només un poc.

Hui, no obstant, sé que quan arribe al final, el carrer m’haurà capgirat la vida...

Salut!

Una veu tota excitada avisa ben fort d’un fet que sembla extraordinari. Els qui l’han escoltada corren igualment emocionats al so de l’exclamació: veniu!!, crida la veu.

I la tropa de nans es planta allà, enmig de la plaça. Un gos, lleig com un dimoni, intenta beure de puntelletes d’una font que [com totes] degoteja suaument.

No li fan res. Només el miren meravellats mentre l’animal fa els mil equilibris per a no caure... com descobrint un món que només ells poden contemplar.

Beneïda innocència.

Salut!