Reflexions des de l'oix
Una, dues, tres... mira't a l'espill i sabràs qui ets!

Un bon dia decidim mirar dins la caixa de les nostres vides i sembla que només hi haja roba vella i esqueixada. Potser siga perquè l’hem anat deixant allà, a poc a poc, una mica oblidada i una mica sense pensar.

Però les classes de tela tenen sempre una caràcter d’anticipació... i la claror, que de seguida l’envolta quan alcem la tapa, ens diu si les puntades es desfaran o encara suggeriran els seus colors i formes.

Després de mirar, potser, tornem a deixar dins alguns retalls sense importància i la tancarem de nou. I com un veixell segellat al pas del temps, romandrà tranquil fins que, enjogassat, l'obrim de nou.

Salut!

El carrer gran matina perquè no s’ha gitat... el món l’ocupa com si es tractara de la primera vegada d’un event mai viscut... però ningú no s’amoïna, tot i l’escàs espai que hi ha.

Tabola, rialla i festa; només aquestos dies de l’any.

Salut i bones festes!

i quin món és aquest on, fins i tot quan no volem, no podem deixar de causar dolor?

perdona’m… necessite que ho faces.

hui s’han obert les andrones de l’infern i de cada forat ha eixit un dimoni... i les ànimes, convocades a les vores dels camins, s’han arrufat per a donar-li la benvinguda a la foscor.

Salut!

pd. no sé si ho sabeu, però una nova llei permetrà els banquers controlar els comptes corrents dels polítics. I, passet a passet, a desmantellar la democràcia s'ha dit! Perquè açò és com si posaren a un gat a vigilar una gàbia de pollets. Que jo sàpia als banquers no els elegim i només faltava que ara puguen decidir a quin política carregar-se i a quin no -perquè l'honradesa dels banquers és cap i inexistent, perquè només els caldrà inventar un escandol financer per a desfer-se'n de qui vulguen, perquè al primer polític que se li acudira controlar els bancs de veritat acabaria a la vora d'un riu amb un melic roig enmig del front. Quin país de merda i quin govern de MERDA! -és que no m'ho podia callar més.