Reflexions des de l'oix
Una, dues, tres... mira't a l'espill i sabràs qui ets!

Algú va dir en certa ocasió, que dels sons que trobem al món, la sirena d’un vaixell eixint de port i el xiulet del tren marxant d’una estació sobreeixien de la resta.

Potser siga la ilògica màgica de la partida cap a allò que no coneixem, o potser siga només trencar amb la rutina. El fet és que hi estic d’acord amb la descripció dels sons.

Al final de la setmana partiré cap a unes terres completament desconegudes i em sembla estar sentint ja foc del vapor escalfant tota la maquinària…

Salut!

Passem pel món presoners de sensacions incertes… només amb molta sort, o un bri fugisser d’intel·ligència, alguns dies podem provar a no demanar-li massa explicacions al nostre enteniment…

…i, de vegades, només voldria no ser-ne [tan] conscient del pas del temps.

Salut!

Hui, poc després del capvespre, una boira espessíssima ha cobert la ciutat… mentre em capficava tractant de trobar un record que m’ajudara a entendre-ho, m’he sentit envoltar a poc a poc pel fantàstic núvol de gotetes en suspensió.

La llum tèbia dels fanals s’esforçava per arribar al terra, però tampoc no ajudava la foscor tancada de l’hivern… i tot alhora m’ha submergit en un paisatge glacial, terriblement bell, profundament inquietant, que m’ha trasbalsat l’ànima.

He deixat de caminar. Un silenci perfectament calculat ha tapat totes les coses i les persones… i durant uns instants he sentit que el món s’aturava, que la vida es glaçava per mostrar-me el lloc exacte de la seua plenitud.

Hui, poc després del capvespre, m’han permés trencar amb la realitat.

Salut!