Reflexions des de l'oix
Una, dues, tres... mira't a l'espill i sabràs qui ets!

Una a una les mirades, a les cantonades dels carrers, creuen missatges de complicitat. A poc a poc, un soroll tebi d’optimisme s’ha estés en les portalades i les voreres. Tot el món va amunt i avall, entrant i eixint, aparentment amb mil assumptes encara pendents i per resoldre. La vida balla amb una trepidació poc habitual.

Una música de dolçaines se sent carrer Sant Francesc avall i els llums, penjant dels balcons, saluden els vianants. L’olor de sucre i mantecat acabat de fer sorprén el nas gelat, que s’espera uns segons, enjogassat amb aquella troballa. I els amics, que venen de fer-se’n una… dotzena, s’afanyen buscant l’excusa que donaran en casa.

Arriben les festes: felicitats i que enguany siguen de bé per a totes i tots.

Salut!

…vistes de lluny les coses, ara haguera preferit perdre el tren aquell dia. Senzillament, hauria passat de llarg… i després de cent un sols i mil llunes, jo no hi seria davant la decisió…

…de veritat creia que era un bon moment; i aquell tren, de rodes pesades i aspecte contundent, em porta per un camí recte de direcció única… fermament lligat als raïls, decidit.

…i serà sols una decisió, probablement com totes; de seguir o no, d’esperar o no, d’aturar-ho o no... de caure sobre el terra en moviment.

Salut!

Les persones comptem amb més de tres quartes parts del cervell inutilitzades per a un ús conscient. Per quina raó tenim tota aquesta capacitat només en potència? Què explica els límits de la percepció? És com si tot haguera de travessar un filtre estúpidament forjat al voltant de nosaltres… com un sedàs que no deixara passar suficient claror.

…les preguntes no són noves, però sempre són fascinants per a qui les descobreix per primera vegada. Com serà mirar un objecte o un subjecte des de diferents nivells de consciència?

…més que la percepció, és la comprensió del món que ens envolta la que s’entrebanca. Com, poder-li traure el tap a la consciència?

Huxley [A.] deia que l’univers no està habituat a donar-nos res de bades i trobe que l’inici de contestació a cadascuna de les qüestions plantejades està en aquesta idea-camí… i, com se sol dir, el camí a l’infern està empedrat de bones intencions.

Salut!