Administra el teu Bloc

Crea el teu Bloc Ara! Fàcil i Gratis

Reflexions des de l'oix
Una, dues, tres... mira't a l'espill i sabràs qui ets!

Arxiu: Novembre 2008

30/11/2008 GMT 1

Dimoni

llorager @ 19:29

És una paraula amb una musicalitat extraordinària. Proveu a dir-la vàries vegades a la seguida: “dimoni, dimoni, dimoni… di-mo-ni…”. És especial. Potser serà perquè les més de les voltes, davant decisions compromeses, a les persones ens atrau més la vessant fosca del comportament… i serà que dimoni és per molt la idea del mal.

Què és el mal? Dissortadament tot allò que hem de reprimir… bé per educació, bé per convenció, bé per principi… i el mal, per aquesta raó, sempre és una eixida temptadora i és possible que açò també siga motiu què el nom del dimoni sone de manera brillant.

Ara, proveu a dir “déu”, que és la idea del bé, entre altres, a l’imaginari cristià, vàries vegades a la seguida: No sona gens musical. Fer el bé, decidir bé, pensar bé… costa més.

…i no hi diré més i sols serà una suggerència, però aquesta setmana passada he vogut fer el dimoni… i li he dedicat més d’un milió de pensaments… perquè he volgut ser dolent, malvat, roí, maligne i més que endimoniat... i no m’he deixat i quina contradicció tot alhora.

Salut!

20/11/2008 GMT 1

Llar

llorager @ 10:37

Des de l’entrada s’augura un espai sorprenent. A dreta i esquerra, portes. La de l’esquerra duu a la cambra més gran i antiga del món. La de la dreta, coberta ara per una esplèndida cortina de vellut, a la gola d’un llop. Apartem la tela, virada de roig en l’acabament, i mirem: armari habitable al mig del trànsit i, al fons, obert, un llogaret de pau... des del centre del qual podem tocar la llum. A dreta i esquerra, portes. La de l’esquerra duu a la cambra més llarga i callada del món. La de la dreta, protegida sempre per l’amo del foc, a l’ordre.

Desfem camí... trànsit, cortina... segona porta a l’esquerra i nova estança on cap racó sembla un racó, on el sostre és i s’estén... desigual, on, de parets senceres, no hi ha cap. Una, dues, tres passes endavant: retall on mor la fam. Una, dues passes més: un retall d’intimitat.

Gir de cent huitanta graus i vista al front. L’última porta: al fons. Darrere? De moment, foscor.

vos presente ma casa.

Salut!

Arxiu | Crea el teu Bloc Ara! Fàcil i Gratis