Dimoni
És una paraula amb una musicalitat extraordinària. Proveu a dir-la vàries vegades a la seguida: “dimoni, dimoni, dimoni… di-mo-ni…”. És especial. Potser serà perquè les més de les voltes, davant decisions compromeses, a les persones ens atrau més la vessant fosca del comportament… i serà que dimoni és per molt la idea del mal.
Què és el mal? Dissortadament tot allò que hem de reprimir… bé per educació, bé per convenció, bé per principi… i el mal, per aquesta raó, sempre és una eixida temptadora i és possible que açò també siga motiu què el nom del dimoni sone de manera brillant.
Ara, proveu a dir “déu”, que és la idea del bé, entre altres, a l’imaginari cristià, vàries vegades a la seguida: No sona gens musical. Fer el bé, decidir bé, pensar bé… costa més.
…i no hi diré més i sols serà una suggerència, però aquesta setmana passada he vogut fer el dimoni… i li he dedicat més d’un milió de pensaments… perquè he volgut ser dolent, malvat, roí, maligne i més que endimoniat... i no m’he deixat i quina contradicció tot alhora.
Salut!

La Tafanera
del.icio.us