Reflexions des de l'oix
Una, dues, tres... mira't a l'espill i sabràs qui ets!

Dimarts passat vaig rebre la primera classe de música de la meua vida… i encara em sent il·lusionat, emocionat, acaronat, trasbalsat, excitat, conmocionat… desitjant què torne a ser dimarts!

gràcies, ‘àlbum’ ;)

salut!

El llavador estava molt a prop del riu, baixant des de la zona que en diuen del Terrer. Les dones portaven la roba bruta en cabassos d’espart i de ben matí, fins ben entrada la vesprada, era fàcil trobar-ne una, dues o tres llevant-los la ronya de teixir als pantalons, els llençols, les faldes i els draps de tots els colors i tamanys.

Però no totes les dones tenien cabuda en l’horari de les ‘decents’. Hi havia unes altres, que treballaven a només uns metres en la que encara es coneix com a Plaça de les Xiques, que no eren benvingudes només perquè tenien l’ofici més antic del món.

I la cosa era senzilla: aquestes xiques també havien de llavar, però no estava ben vist que ho feren amb les altres. Entre la indiferència i, potser, covardia d’algunes d’elles, les més tafaneres declaraven: “Maria, no les volem tornar a vore”. “Maria, no deixes que baixen a esta hora”. “Maria, t’ho hem dit mil voltes”. […]

I Maria, que tenia els “nassos” més ben posats que ningú, no es deixava acovardir pels comentaris i mentre va ser responsabilitat seua l’administració del llavador, les xiques sempre van tindre el seu temps i espai per a rentar les seues robes. Unes robes que, amb tota probabilitat, haurien tocat els marits de més d’una i més de dues d’aquelles altres dones fitilleres i malcarades.

Salut!

les coses em van raonablement bé i tinc la sort de ser-ne conscient.

em trobe bé amb mi mateix i sé que sóc afortunat de saber-ho.

sé que estic bé.

…però per què no puc deixar de pensar que no ets amb mi quan vaig a dormir i no et trobe al meu costat?

Salut!