Reflexions des de l'oix
Una, dues, tres... mira't a l'espill i sabràs qui ets!

Amb tota probabilitat arribarà una mica enjorn a la trobada - no debades, porta en dansa tota la nit! - i el moll l’estarà esperant, dissimuladament, sense pretindre res més que mostrar-li el lloc de l’arribada…

…perquè tot sembla estar enllestit i perquè tot i l’eterna mar rebolicada, l’aigua del port, com si fos la d’un estany, resta tranquil·la.

El fet serà l’habitual: primer el descens de la velocitat per a adequar-la al moviment propi d’aproximació. Tot seguit, una maniobra… dues… tres… i les mans de marbre fondran l’embarcació amb la terra.

Després, i durant un dia sencer, els homes i les dones observaran el joc, més aïna lent i espaiat, de l’estira i arronsa… només per poder recuperar les hores cansades del treball… només per poder tornar a eixir a la mar de bell matí!

Salut!

[i és que me’n vaig de vacances al meu “port” particular i, certament, trobaré a faltar l’activitat “bloguera” - encara que espere estar tot un mes sense haver-me de posar davant d’un ordinador!! Moltes gràcies a tots i totes, per les vostres visites i missatges i bones vacances a tot el món!]

[…]

Aquella llum de primavera tardana havia durat només uns instants, els mateixos que havia estat il·luminada l’estança. A poc a poc, s’havia retirat, eixint pel mateix badall de la finestra... havia fugit sense fer volta. L’estança romania fosca de nou. Res ballava al seu interior. Res no tornava a ser més que l’acumulació d’unes experiències belles, gelosament protegides i guarides en la seguretat de les seues parets.

I encara, molt temps després de marxar d’aquella breu primavera, pensava en l’estança [el lloc d’ànim especial on totes les persones hem estat alguna vegada... on, sempre que és possible, ens agrada tornar].

I ara dorms, que ja no hi ha la llum de les hores clares regolant pels teus cabells rossos…

…i només volia contar-te el secret que m’havien confiat els somnis d’una nit anterior, ja passada…

…i el teu son, que et guareix de tota extenuació, em deixa dir-te calladament que t’estime.

I ara t’alçaràs, tu que res en sabies, i em miraràs, potser, assabentada de totes les confidències de l’univers...

Salut!

No em propose saber res més del que puc arribar a conéixer. Sóc una persona, com totes, limitada pels condicionants que una vida qualsevol imposa.

Però, de vegades, no he fet cas d’aquesta mateixa afirmació que acabe de sentenciar... i torne a caure en les velles decisions, que m’han caracteritzat fins el dia de hui, les que m’han fet com sóc i de les que, potser, no puc renegar.

I de les coses que pensava que havia renunciat a conéixer hi era la lògica que impulsa [configura / explica / integra... podeu triar] el comportament humà…

…i he tornat a fer-ho. I podria pensar que havia caigut en l’error d’intentar entendre la forma de fer i ser d’una persona quan, també potser, no entenc ni mitja paraula de la meua pròpia manera de ser i fer.

Però els errors només són si els deixem ser-ho i, sincerament, no podria renunciar a les coses que he fet, faig i faré… i no puc penedir-me’n del meu impuls ni de la meua raó.

Salut!

Imagineu que un dia algú posara en una habitació a totes les persones que, o bé no esperàveu trobar [a seques] o bé esperàveu no trobar de cap de les maneres mentre fora possible.

Imagineu que eixe mateix dia, sense voler, algú vos espentara i haguéreu d’entrar a l’habitació en concret i sobtadament… i vinga les salutacions i més salutacions…

…heu de creure’m quan dic que porte setmana i mitja tenint aquesta sensació de trobar-me amb les persones més extraordinàries [només per allò de la poca freqüència] a dreta i esquerra, agradables i desagradables i, fonamentalment, amb un immens grau de sorpresa…

Després de pensar-ho [més o menys geladament] m’ha entrat el tro de riure, l’esclafit del riure incontrolat… perquè dic: I A SANT DE QUÈ, TOTA AQUESTA GENT, PRECISAMENT, EN UNA SETMANA I MITJA?????????????????????????????

I només he pogut PARTIR-ME DE RIUREEEEEEEEEEE!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! com un boig… JAAJJAJAJAJAJAJAJJAJAJAJAJAJJAJAJAJAJA… perquè la vida té unes coses… ALGÚ EM PODRIA EXPLICAR COM I PER QUÈ?

Salut!