Reflexions des de l'oix
Una, dues, tres... mira't a l'espill i sabràs qui ets!

...d'un fil d'inspiració, d'una història que explicar, d'una anècdota que detallar, d'un conte que contar, d'una rondalla que cantar, d'una experiència que compartir, d'un dol que traslladar, d'una alegria que contagiar, d'una fet que comunicar, d'una pau que fer viure...

salut i bones vacances!

Les estades en els llocs d’ànim especials es recorden ja sempre. I, de tant en tant, tornen a sentir-se, com una vella remor que ens remou de dalt a baix…

…com l’aigua fresca d’un rierol viu…

…com la darrera vegada que trobes els ulls de qui estimes.

És quan, a més de la memòria, retenta la plenitud dels moments… la seua intensitat,

I em sembla de tota lògica, que la memòria els preserve com el bé més preciós.

La mediocritat de les nostres existències, embossades per una allau d’insignificàncies imposades, els dóna la lluentor que, de vegades, recobren.

…lluny de la mirada del món,

…protegides en la foscor íntima de l’ànima,

…vives i senceres… per molts anys que passen, per molta història [re]correguda, apartades del que som als ulls dels altres…

…les estimes sobreviuen la marxa dels dies i ens recorden que hem estat vius, que hem tingut la mirada neta i que hi havia una llum que era sincera…

Salut!

Dir “açò és la pera” és una expressió bastant comuna. Tot i això, al meu parer, s’aplica malament... m’explique.

Tot ve de la primera volta que vaig saber que les peres, a diferència d’altres fruites, es fan roïnes de dins cap a fora i no de fora cap a dins [com sol ser més habitual]. És a dir, que poden tindre el millor dels aspectes, però estar podrides des de la soca-rel.

Què he de dir-vos? [...] m’encanten les peres i, en certa mesura, em fa molta ràbia aquesta característica tan estranya que les fa diferents... i només és el que hi ha.

Pensat bé, és fàcil establir un paral•lelisme amb determinades persones [públiques –o no.] i la característica tan fascinant d’aquesta particular fruita. Quanta pera solta hi ha pel món!

Perdoneu la sèrie de “post” bròfecs, però és que els polítics em tenen fins els coll...

Salut!