Reflexions des de l'oix
Una, dues, tres... mira't a l'espill i sabràs qui ets!

Després què una determinada unitat de temps passa [un dia, un mes, un nadal…] moltes vegades s’obri un altre temps de reflexió. Eixe segon temps de reflexió és sempre incert; millor dit, té una durada incerta… i els diumenges de vesprada no solen ser els moments més adequats per a endinsar-se en pensaments d’estes característiques.

Un bon amic diu que molts diumenges de vesprada s’ha trobat travessat per un profund sentiment de tristor. La tristor té un nombre immens de causes; tantes com les persones que la senten. En alguns casos com hui, potser, ve revifada per la escassa llum de l’hivern. Al no haver-hi llum no hi ha la possibilitat de vore més enllà de la foscor.

S’ha acabat 2006. El final de les celebracions sol deixar, a més, un inexplicable sentiment de buidor. I acabem pensant que la felicitat es troba en el futur, en allò que ens ha de vindre, en el que no coneixem encara. La ment humana proposa solucions parcials d’una forma enigmàtica i sistemàtica. Eixir-se’n del patró resulta una aventura.

Crec que seguesc estant tranquil, perquè crec saber algunes coses. Sé que 2007 serà un gran any. Al menys igual o millor que 2006. I hui, com sempre que sembla que s’acaba una etapa, estic més reflexiu que de costum. Sé que res no ha canviat. Sé que les mentides són perquè sempre venen de la boca del mentider. Sé que les veritats [curtes, febles, fràgils…] són perquè són necessàries per a viure en este món que creiem estar percebent.

Salut i bon any

Hui, no sé perquè, no m’indigna res. No estic enfadat com en altres ocasions ni m’entren ganes d’escridassar ningú. Potser siga el [no]fred de la tardor i l’hivern tan completament atípics que hem patit, que ho fet anar tot més lentament. Però el cert és que hui em trobe bé amb mi mateixa.

És possible que m’haja atacat el cuquet del Nadal? És possible que siga cert això que diuen del carma? Serà un efecte retardat de tota la ginebra que m’he begut durant el cap de setmana?

No vull pensar que la resposta al meu estat d’ànim siga cap de les contestacions a aquestes preguntes… [no sé quina de totes elles em fa més oix] però hui estic tranquil. Perquè hui crec estar més segur de les coses.

Perquè no sé per quina raó hui em trobe més a prop d’un enteniment del que m’envolta. Perquè em dóna la gana!

I tranquil vull acabar l’any. Bona setmana!