El dia més llarg de l’any esgota els darrers minuts de la seua presència. Fins i tot, el dia amb més llum de l’any s’ha d’acomiadar amb una última reverència.
És, en eixos instants precisos, quan tot em sembla més possible que mai... i res, no és, sinó, més que un pensament raquític d’una inconsciència rotunda.
I sent més que mai que la infinitud comença on s’acaba la línia definida de la pell.
Salut!
Podem esforçar-nos pensant que res no ens decebrà ja mai. I aprenem a esperar amb serenitat les coses i les persones, perquè realment creiem que no tornarem a caure en el parany…
…i quina equivocació més gran.
Salut!
és la imatge perfecta d’un comportament imperfecte: mitja vida bufant els núvols amb l’esperança absurda de poder-los acovardir…
…l’altra mitja vida dubtant si pujar a una muntanya per a estar-hi encara més a prop del cel.
és també la imatge ideal d’una actitud idealista: tota la vida bufant els núvols per a descobrir al final que només es mouen si ells volen.
Salut!
Quan naixem, d’alguna manera, el rellotge de la nostra vida s’avança mitja hora [de vegades la mitja hora és de retard]. I, siga d’una o de l’altra forma, sense saber-ho, comencem a tindre una existència que no és la pròpia.
És només un instant, que es descompta o es recompta, però que ens descol·loca ja per a sempre. I les experiències, els dies i les persones que coneixem i amb les que compartim aquesta ficció, realment, li pertanyen a un altre.
[les de veritat no arribem ni a poder-les imaginar]
Hui, solament sé que porte una vida de desencontres amb mi mateixa i amb tu.
Salut!
Tremola en l’espai una brisa vibrada i melòdica. I és que he sentit una veu que crida i saluda el matí amb una cadència inesperada.
Desperte amb presses la resta dels sentits i mire i grave els detalls del moviment pausat i enèrgic dels seus llavis i sent la seua veu fresca i de caramel jugant a ballar amb els àtoms del vent.
I em bec tots els ritmes d’aquell so i no puc evitar preguntar-me si hi serà en els anys per vindre la música de la meua vida.
Salut!
El paviment no ha canviat gens ni poc. Continua, essencialment, sent el mateix... serà que les sabates li donen una altra textura.
Les portalades i els balcons tampoc no tenen res de molt nou. Potser dels cossiolets brolla més vegetació... això és normal en maig.
El solar entre els números 13 i 17 continua oferint el mateix aspecte caòtic i deixat. Igual hi ha més runa que abans... només un poc.
Hui, no obstant, sé que quan arribe al final, el carrer m’haurà capgirat la vida...
Salut!
Una veu tota excitada avisa ben fort d’un fet que sembla extraordinari. Els qui l’han escoltada corren igualment emocionats al so de l’exclamació: veniu!!, crida la veu.
I la tropa de nans es planta allà, enmig de la plaça. Un gos, lleig com un dimoni, intenta beure de puntelletes d’una font que [com totes] degoteja suaument.
No li fan res. Només el miren meravellats mentre l’animal fa els mil equilibris per a no caure... com descobrint un món que només ells poden contemplar.
Beneïda innocència.
Salut!
Un bon dia decidim mirar dins la caixa de les nostres vides i sembla que només hi haja roba vella i esqueixada. Potser siga perquè l’hem anat deixant allà, a poc a poc, una mica oblidada i una mica sense pensar.
Però les classes de tela tenen sempre una caràcter d’anticipació... i la claror, que de seguida l’envolta quan alcem la tapa, ens diu si les puntades es desfaran o encara suggeriran els seus colors i formes.
Després de mirar, potser, tornem a deixar dins alguns retalls sense importància i la tancarem de nou. I com un veixell segellat al pas del temps, romandrà tranquil fins que, enjogassat, l'obrim de nou.
Salut!
El carrer gran matina perquè no s’ha gitat... el món l’ocupa com si es tractara de la primera vegada d’un event mai viscut... però ningú no s’amoïna, tot i l’escàs espai que hi ha.
Tabola, rialla i festa; només aquestos dies de l’any.
Salut i bones festes!
i quin món és aquest on, fins i tot quan no volem, no podem deixar de causar dolor?
perdona’m… necessite que ho faces.
TagsArxiu | Crea el teu Bloc Ara! Fàcil i Gratis
La Tafanera
del.icio.us
Això voldria saber jo