El costum
De seguida he sabut que això és el seu costum: les estrelles no tenen temps per a nosaltres. Enfilades dins la seua llum i de nit, molt de nit, obrin els ulls només per a ignorar-nos; fent-nos adonar que no som gens.
I jo res no vull de la seua actitud i m'haig de rebel·lar d'aquesta rutina.
Dient-te unes paraules desenteses i arrufant-te la cella... et demane que sigues al meu costat: si un absurd univers estricat ens ignora, no ens ho fem nosaltres també.
I només em queda dir-te que no puc deixar d'escoltar el soroll del teu alé; perquè sols entenem el que ens hem proposat.
Salut!

La Tafanera
del.icio.us